Els experiments amb humans durant els anys de la Guerra Freda són un dels episodis més foscos de la història de la CIA. Es van fer proves, per exemple, amb hipnosi, drogues i virus, que es van aplicar en secret sobre la població per comprovar-ne els efectes i possibilitats. El dramaturg Guillem Gefaell s’ha inspirat en aquest pou negre per escriure Morpheo 115 (Vida y sueño de Robert Polson), la segona obra de la companyia Kolmanskop (en col·laboració amb Teatre Kaddish), que es presenta fins al 29 de juny al Teatre Tantarantana. L’autor, i també intèrpret de la peça juntament amb Laura Tamayo i Mònica Fernàndez, fabula amb un experiment capaç de manipular els somnis de les persones gràcies a la utilització d’imatges i fàrmacs. Quan les conclusions d’aquestes proves cauen en mans d’un publicista, els humans perden la possibilitat de concebre els propis desitjos, ara al servei de la maquinària capitalista. És la fi de les utopies. “Hem comprat els somnis que el capitalisme volia que compréssim”, deplora Guillem Gefaell. “Però nosaltres creiem que sí que és possible somiar un món millor”.
Morpheo 115 creua teatre polític i experimentació científica en un espectacle que també barreja llenguatges i formats. El thriller i la història d’espies es desenvolupen en una atmosfera onírica, l’ambient idoni per a l’alteració de les conductes. Les pel·lícules de James Bond han servit de referent temàtic a l’espectacle, que formalment beu del cinema de David Lynch i Stanley Kubrick. La companyia Kolmanskop va debutar l’any passat amb l’espectacle homònim, estrenat també al Tantarantana, on reflexionava sobre la identitat individual; ara amplia l’exploració al terreny de la identitat col·lectiva.
