ESCENES
BELÉN GINART

‘Escape room’: terror i comèdia a Hostafrancs

Joel Joan i Hèctor Claramunt barregen horror amb humor en el seu nou exercici d’escriptura a quatre mans, que s’estrena al Teatre Goya. L’obra posa contra les cordes dues parelles d’amics

‘Escape room’: terror i comèdia a Hostafrancs / CRISTINA CALDERER Zoom

“Val més que hi vagis amb amics intel·ligents, perquè et poden ajudar a sortir d’alguna situació complicada”. L’actor, guionista i director Joel Joan ha participat “quatre o cinc vegades” en un escape room, aquestes gimcanes de l’enginy que s’han posat tan de moda en els últims anys. Creu que l’ambient que s’hi genera és un pou de tensió en què cadascú pot arribar a treure el seu costat fosc. I això és el que passa als quatre personatges d’ Escape room, l’obra de terror i comèdia que Joel Joan ha coescrit i codirigit amb Hèctor Claramunt. La comencen a fer rodar a partir de demà al Teatre Goya, tot i que l’estrena no està prevista fins al dia 19.

Joel Joan confessa: “Em sentiria molt còmode fent d’actor de Martin Scorsese”. Li hauria encantat poder-se dedicar només a interpretar, però les circumstàncies l’han portat a ser una mena de “Santíssima Trinitat”: escriure, actuar i dirigir. “Des que tenia 20 anys ja ho vaig començar a fer amb el Jordi Sánchez, i no he parat”, diu l’actor, que a Escape room comparteix repartiment amb Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives. En realitat es queixa sense raó: admet que li agrada molt escriure, imaginar situacions fotudes per als personatges, crear fantasies i submergir-hi els espectadors. I, ja posats, creu que no té sentit cedir un material propi a una mirada externa, córrer el risc que un altre director interpreti de manera diferent la teva creació. Per això assumeix tants rols en les seves obres.

En el cas d’ Escape room, l’autoria a quatre mans amb Hèctor Claramunt respon a la bona sintonia entre els dos. “Després d’haver escrit junts 24 episodis d’ El crac, ens venia de gust escriure una cosa més senzilla i assumible, i el teatre sol ser-ho molt més que una sèrie. En aquest cas, a més, va ser increïblement fàcil, en un mes i mig la vam enllestir”. Aficionats a les històries pròximes en temps i espai, tan versemblants com sigui possible, han situat la seva peça escènica al barri d’Hostafrancs. Segons la història que han inventat, el barri està revolucionat perquè s’han produït diversos assassinats a la zona. En els últims dies han aparegut restes humanes en contenidors dels voltants del local on s’han citat els quatre amics: un funcionari, un cineasta, una professora i una actriu. I mentre intenten sortir airosos de la claustrofòbica aventura en què s’han ficat per passar una bona estona, la tensió anirà augmentant entre ells i esclatarà fins a fer-los mostrar el seu costat més fosc, el que no volem ensenyar mai a ningú. “Esquarterem els personatges per fer riure, i a la vegada a través de la rialla fem reflexionar l’espectador”.

La pretensió de l’obra és totalment lúdica, reconeix l’actor, que evita donar-ne gaires detalls per mantenir l’efecte sorpresa. “La comèdia i el suspens combinen molt bé”, assegura Joan, a qui fascina el procés d’escriptura a quatre mans. “És molt enriquidor, perquè tot el que falta a un ho posa l’altre. Quan escrius sol et pots quedar atrapat en la teva pròpia neurosi, i en canvi la cocreació fa que el producte surti molt més afinat, la suma de neurones el beneficia”, assegura l’autor. “Entre l’Hèctor i jo ha sorgit l’amor, ens entenem molt bé escrivint”, afegeix, i explica que mentre estan creant segueixen un “horari d’oficina”, els dos sota el mateix sostre, un al davant de l’altre, sense por a ficar cullerada en les aportacions alienes. “És la manera de desacralitzar, i d’anar sempre al mateix ritme en el procés de creació. Amb el text en calent és més fàcil fer canvis, quan es refreda costa més”.

Amb aquesta obra, Joel Joan torna al Goya, un teatre on ha treballat molt i ha aconseguit grans èxits (Un marit ideal, El nom ). “Amb aquesta estrena jo crec que ja podem dir que el meu matrimoni amb el Goya va de debò. M’hi sento com a casa. Té unes dimensions meravelloses per acollir 500 espectadors en molt bones condicions visuals i sonores”, es felicita. Però està obert a explorar sales noves i fer una gira tan llarga com sigui possible.