ESCENES
BELÉN GINART
Eduard Farelo

“Avui es premien el sarcasme i el cinisme”

Actor

“Avui es premien el sarcasme i el cinisme” / DAVID RUANO Zoom

Estrena ‘Una Ilíada’ al Temporada Alta

Eduard Farelo ha escollit un text de 3.000 anys per parlar de la còlera i la fúria del món d’avui. El monòleg Una Ilíada, el seu projecte més personal, amb direcció de Juan Carlos Martel i música en directe de Juan Pablo Balcázar, s’estrena demà al festival Temporada Alta, i del 18 d’octubre al 4 de novembre recalarà a la Biblioteca de Catalunya. A la televisió continua amb el seu paper a la sèrie de TV3 Com si fos ahir.

Per què La Ilíada?

Buscava un text que parlés dels conflictes contemporanis i de la seva resolució, i vaig anar a parar a aquest text. Juan Carlos Martel [el director de l’espectacle] diu que els grans textos són com una brúixola.

En realitat, vosaltres feu Una Ilíada.

Sí, els 15.000 versos de l’original són impossibles de fer en escena. Aquesta versió [de Lisa Peterson i Denis O’Hare] és una meravella, perquè més o menys la meitat del text ve de l’original i l’altra és una aproximació per a l’espectador contemporani, amb un narrador que porta 3.000 anys explicant la mateixa història i està fart de no trobar motius per deixar-ho de fer.

Com ens parla del món d’avui?

És una història terrible, perquè és la història de la humanitat, dels desacords, de la còlera, d’aquesta emoció que ens neix a tots i que de vegades aconseguim retenir, però d’altres esclata.

¿Tenim inclinació cap al costat fosc?

Avui es premien el sarcasme i el cinisme. A les xarxes socials l’odi i les males paraules guanyen la batalla constantment. Això és una cosa que em pertorba. Els actors, els directors, la gent que ens dediquem al teatre, hem d’aprofitar la tarima pública que ens dona la feina per intentar dir coses.

Et consideres privilegiat per poder impulsar els teus propis projectes?

Jo em veig capaç de tirar endavant aquest projecte, que és un monòleg. Jo en això soc molt poruc. Com a actor a vegades em costa creure en les meves pròpies forces.

Tu has treballat molt.

Amb tot el merder que hem tingut aquí a nivell professional, tinc la sensació de formar part d’aquesta generació que ja hem d’abandonar el barco. Cada any surten vuitanta o noranta titulats, aquest país és molt petit i entenc que han d’estar empenyent.

Mai has dirigit.

No, no he dirigit mai. I és una cosa que m’agradaria fer però que em fa un respecte enorme, i no sé si en seré capaç. Sí que m’he adonat que cada vegada soc més valent amb els directors, m’atreveixo més a obrir una conversa i a discutir les coses durant els processos d’assaig.

¿Hi ha un tipus de director amb qui no t’agradi treballar?

I tant. Hi ha hagut directors, i també actors, amb els que no he volgut treballar, i altres amb els quals he treballat i no hi tornaré a treballar. Però això passa en tots els àmbits. Soc un tio sensible i hi ha determinades coses per les que, si puc, no passaré.

Has tingut la sort de poder anar triant.

Sí, he pogut anar triant, amb més o menys encert. Però fins ara he hagut de tirar del meu àmbit familiar, i això ha tingut molt de pes en la meva vida professional. Els meus fills comencen a ser grans i albiro que en quatre o cinc anys començaré a poder treballar amb més calma i embarcar-me en coses que realment em vinguin molt de gust.

Com està la relació de l’Eduard Farelo amb la seva filla Alba, Bad Gyal?

Està bé que em preguntis per la meva filla, perquè una vegada en una entrevista ella va dir “El meu pare no m’entenia” i les xarxes ho han anat repetint. En aquell moment la meva filla tenia 19 anys i jo vaig de cara als 50.

Potser llavors no s’entenia ni ella.

Ella es busca i s’ha trobat molt bé, ho té claríssim i s’ha trobat molt abans del que m’he trobat jo. Fa poc a casa parlàvem d’això. Ella, abans que la Bad Gyal, és la meva filla, i jo abans que l’Eduard Farelo actor soc el seu pare. No cal que ningú ens expliqui quina relació tenim ni com ens estimem. Jo sé que ella necessita trucar-me constantment i jo a ella també. El que també passa és que jo soc molt crític amb la seva feina, com ella ho és també amb la meva. I crec que això ens acosta.