Escenes
Belen Ginart

‘Dramaburg’ carrega contra la tirania de les audiències

‘Dramaburg’ carrega contra la tirania de les audiències Zoom

Carlos Perelló és periodista. Va debutar en l’ofici quan les xarxes socials ja havien desbaratat la línia de flotació dels mitjans tradicionals. El rigor s’ensorrava decididament, derrotat per la tirania de les audiències. La decepció per la generalització del model més fosc i qüestionable del periodisme i per la necessitat de convertir-ho tot en espectacle el va inspirar per escriure Dramaburg, una obra de teatre amb el format d’una festa (la protagonitza un periodista amb l’encàrrec d’informar sobre un gran esdeveniment cultural) que es presenta del 8 al 25 de febrer a l’Àtic 22 del Tantarantana. Perquè a més de periodista (és un dels tres socis fundadors de la revista Serielizados, promotora del festival homònim), Perelló és dramaturg. Es va formar al costat d’autors que admira, amb diversos tallers a la Beckett, la Sala Hiroshima i a la Nau Ivanow.

“Crec molt en un tipus de teatre de creació col·lectiva, en què tothom aporta el seu punt de vista”, diu Perelló, que amb aquesta obra va guanyar la beca Despertalab, atorgada per la Sala Àtrium i la Nau Ivanow. Per això el seu text es va enriquir amb la participació del director, Guillem Gefaell, els actors i la figurinista. L’obra parla de com els mitjans estan disposats a trivialitzar qualsevol tragèdia, a fer espectacle de qualsevol tema, per tal d’aconseguir l’atenció d’un públic ampli. Ho pateix en primera persona el periodista que protagonitza Dramaburg quan es veu engolit per la maquinària que vol denunciar. “És un tema sobre el qual tothom té una opinió”, diu l’autor. Malgrat això, la intenció de Perelló i de tota la companyia ha sigut no dirigir el punt de vista de l’espectador, sino més aviat exposar uns fets amb tota l’asèpsia possible, perquè el públic pugui treure conclusions pel seu compte.