ESCENES
BELÉN GINART

Dotze joves premen el gallet per mirar de ser feliços

‘Trigger of happiness’ fa pujar a l’escenari del Mercat de les Flors nois i noies de Barcelona per parlar dels seus desitjos i angoixes. L’espectacle és un exercici catàrtic que busca la veritat més enllà de la ‘selfie’

Dotze joves premen el gallet  per mirar de ser feliços / DIDIER CRASNAULT Zoom

A aquestes altures, ja no deu quedar ningú que no ho sàpiga: seguir algú per Instagram és una bona manera de conèixer-ne la façana. Però per dintre, ¿què en descobriu de com és per dintre? Els artistes portuguesos Anna Borralho i João Galante creuen que res, o gairebé, i han volgut anar més enllà, convençuts que no pots ser feliç si no et treus la màscara, si no t’enfrontes als teus fantasmes i els comparteixes.

Així va néixer Trigger of happiness, un espectacle que fa pujar a l’escenari joves d’entre 18 i 23 anys escollits en un càsting per a cada ciutat on estrenen. Ja ho han fet en una trentena d’escenaris de tot el món i avui arriben al Mercat de les Flors, on una dotzena de nois i noies residents a Barcelona s’atreviran a despullar la seva intimitat i parlar-ne en públic, a prémer el gallet per mirar de trobar la felicitat, en un espectacle que barreja l’ambició artística amb la social i s’assaja només durant una setmana.

Hi participen persones com la Nihad, nascuda al Marroc i resident a Barcelona des dels cinc anys, que ara amb 18 no sap gaire cap on conduir la seva vida. Ha aparcat els estudis per aclarir-se abans d’escollir carrera i té la il·lusió que aquesta experiència l’ajudi a trobar alguna resposta. “Mai havia anat al Mercat, però pujar a un escenari no em fa cap por”, diu la noia, que porta dos anys al grup de teatre del seu barri. O persones com la Lia, procedent de Nicaragua i en ple procés de transició de gènere, que als seus 21 anys ja ha viscut diverses vides, des de l’abandonament patern fins a l’addicció i desintoxicació de diverses drogues, i que intueix que la felicitat te la dona ser capaç de no jutjar i poder triar qui vols ser.

Prémer el gallet és, literalment, el que fan la Lia, la Nihad i tots els intèrprets vocacionals d’aquesta proposta performàtica. Asseguts en una mateixa taula, participen en una versió innòcua (però només en un sentit físic) del joc de la ruleta russa, que és també una versió molt compromesa del joc de la veritat. Els jugadors es passen l’arma i el jove a qui se li dispara rep un bany de pols de color i el repte de contestar la pregunta amagada a l’empunyadora. Què et fa por? Com és la relació amb el teu pare? Què esperes del futur? On creus que s’amaga la teva felicitat? Els participants no saben ni quina pregunta els tocarà respondre ni quan els arribarà el torn de parlar.

L’únic compromís entre els intèrprets i l’equip creatiu és aportar veritat a les seves respostes. “Si cada un ens explica una vivència íntima i particular, és molt més fàcil que ens hi sentim reflectits que si parla des d’un lloc molt general”, diu João Galante. Però, esclar, no hi ha manera de saber fins a quin punt les respostes són sinceres. “Però la gent disposada a participar en una experiència com aquesta ja sap què s’hi trobarà i té una actitud molt favorable”, afegeix el creador i director.

Els intèrprets, a més, segueixen unes pautes de codificació que dibuixen la factura estètica i rítmica de la peça. Reben el públic ballant, com si fossin en una discoteca, i està molt controlat quan poden fer què: moure’s, menjar, beure, tornar a ballar. Amb aquesta peça, Anna Borralho i João Galante hauran passat dos cops en un any pel Mercat de les Flors. El primer va ser el febrer passat durant el festival Sâlmon, quan la seva performance Atlas va convocar sobre l’escenari 100 barcelonins, en aquest cas representatius d’una gran varietat de professions. La parella de creadors portuguesos es van conèixer a la Facultat de Belles Arts, i els seus treballs han anat sortint progressivament del cercle artístic fins a propiciar-ne una intersecció amb els temes socials. “Ens sembla que això té més sentit, sortir del nostre cercle ens permet ser més útils”, conclou el director.