ESCENES
BELÉN GINART

Crònica de la família que va arruïnar el món

Sergio Peris-Mencheta signa la direcció i adaptació de ‘Lehman Trilogy’ en versió musical. Sis actors donen veu als prop de 150 personatges d’aquesta radiografia de l’auge i la desfeta del capitalisme

Crònica de la família que va arruïnar el món / LUCAS CARABA Zoom

L’últim cop (o potser ja és el penúltim?) que l’economia mundial es va fondre a negre, el nom de Lehman Brothers es va fer universal. Tothom va aprendre a identificar el llinatge amb la cara més putrefacta del sistema capitalista, amb la família que va arruïnar el món. De fet, resseguir el periple familiar des de l’arribada als Estats Units (l’11 de setembre del 1848) a la recerca de fortuna fins al crac del 2008 és emprendre un viatge per l’auge i caiguda del capitalisme. I això és el que va fer el dramaturg i director italià Stefano Massini a Lehman Trilogy, una obra monumental estrenada a París l’any 2013 i que ara, una dècada després de l’esclat d’aquella gran crisi econòmica, multiplica la seva presència als escenaris, amb muntatges com el del cineasta Sam Mendes al National Theatre londinenc. Barcelona la va estrenar al Grec del 2016 amb Roberto Romei a la direcció i ara torna a la ciutat, en un muntatge musical amb adaptació i direcció de Sergio Peris-Mencheta que es presenta al Teatre Lliure.

“No és una crònica de la crisi, aquesta història ja la coneix tothom. És una història sobre la descomposició dels valors humans”, indica el director. L’obra comença amb l’esperit emprenedor dels pioners, immigrants com tants altres a la recerca d’un futur. Quan acaba, la voracitat i embrutiment dels descendents d’aquells homes els ha convertit en llops assedegats de diner, en mestres del capitalisme financer de l’especulació i l’habilitat per vendre fum. “L’esperit del pioner, de l’aventurer, es va contaminant del que es contamina sempre l’esperit dels poderosos. Veiem el procés pas a pas, moment a moment”. L’autor troba una manera molt gràfica de descriure-ho. Els Lehman són jueus, i les seves tradicions religioses es van diluint en el riu de la cobdícia amb el pas dels anys. Ara es pregunten per què han de tancar el dissabte si és justament el dia que la gent compra més, més endavant es qüestionen si té sentit abaixar la persiana una setmana sencera per honorar un parent difunt i al final acaben condicionant tota la seva vida a la possibilitat de multiplicar els beneficis.

En la versió íntegra, Lehman Trilogy dura cinc hores: només s’hi va atrevir el malaguanyat Luca Ronconi al Piccolo Teatro de Milà, l’any 2015. Peris-Mencheta va veure el muntatge en català de fa dos anys, que durava dues hores i mitja, i va ser aleshores quan se’n va enamorar. Però la seva versió està feta des d’un lloc diferent, i dura tres hores, en tres actes. “L’autor és molt generós i permet moltes adaptacions”, assegura el director, que llegeix la peça com “un conte” i que ha comptat amb Xènia Reguant com a ajudant de direcció.

En essència, Peris-Mencheta ha retallat, recosit i, paradoxalment, també hi ha afegit algun element. “Hem descartat històries secundàries, perquè en la trama s’obren molts afluents”. I sobretot ha aconseguit que la música, i sovint també l’humor, donin lleugeresa a un tema que no ho és gens, perquè es parla amb molt rigor de dades que fascinen els economistes, “però que a mi, i això que el meu pare també ho és, em fan sortir urticària. L’autor té l’habilitat de parlar-ne d’una manera molt didàctica, que no vol dir lleugera”.

Però què li va suggerir que d’aquesta història en sortia un musical? “No és un musical a l’ús. L’obra recorre 160 anys d’història, i al llarg d’aquest temps es pot resseguir el naixement de la música moderna”, indica el director. Twist, rhythm & blues, espirituals negres, ragtime, música jueva... Tots aquests ritmes són presents a l’espectacle, amb direcció musical de Litus Ruiz, un dels sis intèrprets juntament amb Aitor Beltrán, Víctor Clavijo, Pepe Lorente, Darío Paso i Leo Rivera. Poca broma amb la feinada que els ha caigut a tots ells. No només perquè s’ocupen de la interpretació musical, sinó perquè entre els sis donen vida a prop de 150 personatges, entre els quals hi ha un dels sis Lehman en què es deté la història. És poc probable que el director pugui assitir a alguna representació al Lliure. És a Los Àngeles, fent d’actor: combina la gravació de la tercera temporada de la sèrie Snowfall amb la promoció de l’última entrega de Rambo, on fa del dolent de la pel·lícula. “Aquestes feines són les que després em permeten fer-ne d’altres. Lehman Trilogy és un projecte molt arriscat”, confessa.