ESCENES
BELÉN GINART

Cita amb el circ que esmicola fronteres

El cicle Circ d’Ara Mateix reuneix al Mercat de les Flors destacats representants de la nova estirp d’artistes. La hibridació de llenguatges i el desplaçament del concepte de risc singularitzen les seves creacions

Cita amb el circ que  Esmicola fronteres / MARTA GARCIA Zoom

El concepte de circ contemporani va eclosionar al Maig del 68 francès i el mes vinent farà 50 anys. Suposava un trencament amb la tradició i la nissaga, i es formulava com un clam a la llibertat: de llenguatge, d’estil, d’inspiració, d’influències, de temàtica... En aquest mig segle el circ, en conjunt, ha viscut una autèntica revolució. També a Catalunya, on ha assolit la consideració oficial de fet cultural, una conquesta precedida de moltes reivindicacions i entrebancs, i ha experimentat un salt qualitatiu en la creació i en la formació dels artistes, amb dinamitzadors com el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, l’única escola de formació professional en arts del circ de Catalunya, que imparteix el cicle formatiu de grau mitjà; l’Associació de Professionals; La Central del Circ, una de les onze fàbriques de creació, i l’Estruch de Sabadell amb el centre de creació La Vela.

I també el Mercat de les Flors de Barcelona, que des de la seva definició com a centre de les arts del moviment l’ha incorporat a la programació. Des d’avui, durant tres setmanes organitza una nova edició del Circ d’Ara Mateix, una panoràmica d’artistes que aposten per la hibridació de formats i escriptures i no tenen por de trencar fronteres. L’espectacle Cidades, creat justament pels alumnes de l’escola Rogelio Rivel, i la reposició de Bèsties, de Baró d’Evel Circ Cie, obriran avui divendres la programació d’un cicle que inclou també els espectacles Fang, d’Animal Religion; Silenzio, de Roberto Magro; El meu nom és Hor, de Psirc, i Möbius, de Miguel Gigosos.

“El circ d’ara mateix, el circ d’avui, es fa moltes preguntes sobre el sentit de la paraula frontera. Frontera amb el teatre, amb la dansa, amb les arts visuals, amb les arts digitals. Sobre aquesta qüestió de la frontera s’articulen totes les reflexions dels autors i les autores del circ”, apunta Roberto Magro, creador de Silenzio. “Fer miques les fronteres físiques i mentals és en l’ADN del circ”, rubrica Johnny Torres, director artístic de La Central del Circ. I pel fet de no creure en les fronteres, el circ contemporani ha desplaçat el sentit de risc, “des del concepte acrobàtic al contingut”, precisa Magro. I per això ha incorporat elements com el compromís social, la poesia, la transgressió i la mistificació i s’ha allunyat del virtuosisme tècnic. “És a partir de l’acte evocador que el circ esdevé llenguatge, es deixa contaminar, es transforma i adopta una forma diferent, un contingut diferent per a cada autor”, continua Magro.

Blai Mateu, fundador amb Camille Decourtye de Baró d’Evel, amplia aquesta idea amb l’experiència personal al capdavant de la companyia: el concepte de risc varia amb el temps i les circumstàncies. “La nostra manera de fer no té res a veure amb la de fa 10 anys. Els cossos han canviat i ara no ens interessen les mateixes coses”. L’aclamada companyia torna a portar al Mercat el seu exitós espectacle Bèsties, estrenat el juliol del 2015 i des d’aleshores en gira: n’han fet 200 actuacions, i aquesta tercera temporada és la més internacional (Portugal, Àustria, Suïssa, la República Txeca) però també l’última abans del comiat. El juny estrenen un nou muntatge, , i aviat n’hi haurà un altre. Compondran un díptic per a sala (“la carpa la tenim una mica aparcada”) que seguirà la línia del treball amb animals, amb un segell personal i únic, característic de Baró d’Evel. L’estrena de es farà a Montpeller, però ben aviat es veurà també a Barcelona, en concret al Teatre Lliure i dins la programació del Grec: “Estem més arrelats a França que a Catalunya, i allà la cultura de les arts escèniques té més suport que aquí. Però en les nostres coproduccions rebem ajudes d’un lloc i d’un altre i totes són fonamentals per empènyer el carro”.

Pensant en el futur, Roberto Magro parla de conceptes artístics: “El futur del circ té a veure amb la possibilitat que es dona als artistes d’expressar-se lliurement. Lluny de les expectatives del públic i dels programadors, més enllà de qualsevol estereotip i de qualsevol estètica predeterminada”.