LA PORTADA
Cultura Teatre 06/12/2018

Carlota Olcina: “Parlar de plaer femení avui encara és revolucionari”

Encara avui li sorprèn com, de petita, ja la fascinava la interpretació. Actua a ‘L’habitació del costat’, una comèdia sobre el primer vibrador, i la primera que fa després d’haver sigut mare

Belén Ginart
4 min
Carlota Olcina:   “Parlar de plaer femení avui encara és revolucionari”

REW

<<

El dia que Carlota Olcina feia 13 anys, el seu pare va morir. Potser és una mica bèstia començar així el viatge al passat d’aquesta actriu precoç, intuïtiva i brillant, però ¿què pot ser més important que perdre un referent fonamental a la vida quan tot just estàs començant a encaminar-la? “Evidentment, això va marcar un abans i un després. Soc com soc també gràcies a aquest fet. Perdre el pare o la mare, a qualsevol edat, és un trencament, et porta un dolor profund, i més si tens un gran amor pel pare, com era el meu cas. Però la vida empeny i se supera”. El sotrac li va marcar el caràcter. “De ben petita vaig aprendre una lliçó: has de viure intensament el present perquè no saps en quin moment tot canviarà. Dels grans dolors se n’aprenen moltes coses”.

Vitalista i activa, la gran actriu va barrar el pas a la gran gimnasta que hauria pogut ser. “Vaig començar fent gimnàstica rítmica de molt petitoneta, i em van agafar diverses vegades per competir. El meu pare s’hi va oposar, deia que no era el moment de competir. Ara me n’alegro. Des de ben petita tenia una passió per ser actriu que encara no sé d’on em venia. La meva mare sempre va veure en mi aquest entusiasme, i sempre em va acompanyar perquè pogués descobrir-la, disfrutar-la i veure què passava”. I el que va passar és que va començar a actuar amb 13 anys i als 15 va debutar al TNC amb Bernadeta-xoc. Ja no ha parat, ni en teatre ni en televisió, i amb algunes incursions al cinema: El cor de la ciutat, Merlí, Nit i dia, Amar en tiempos revueltos, Salvador...

PLAY

>

“He tingut molta sort”, diu Olcina, que ara encomana joia sobre l’escenari amb el seu paper a L’habitació del costat, en cartell a La Villarroel fins al 3 de febrer. Hi interpreta la Catherine Givings, mare recent i enamorada d’un científic que acaba d’inventar el primer vibrador. “L’obra parla del descobriment del plaer femení, i la Catherine és una dona revolucionària i transgressora per a l’època perquè vol sentir tot aquest plaer”.

I sí, està d’acord que encara queda molt partit en la conquesta de drets per a les dones. “Parlar del plaer femení avui en dia encara és revolucionari”. L’obra està ambientada el 1880, “I això queda aquí al costat”, recorda. “Encara ens queda molt camí per fer i per coneixe’ns”. Ho diu des de la pròpia experiència. L’habitació del costat és la primera obra des del naixement del seu primer fill. Li ha canviat les prioritats, les rutines, i també el cos. “Aquí es parla molt del plaer femení, de l’orgasme femení, i a mi la maternitat m’ha tocat també cap a un altre cantó que també té a veure amb la sexualitat femenina. Estic encantada de descobrir fisioterapeutes i osteòpates que t’ajuden que tot torni a lloc i a tornar-te a conèixer”.

“De tot això encara no en parlem prou”, valora. Ella lluita contra el tabú explicant-ho obertament. Tot i així, admet que en l’esfera pública és més reservada del que sembla. “Tinc el dret a decidir fins a quin grau em vull mostrar i també a dubtar i a canviar d’opinió”, defensa. “Estem en un moment en què sembla que tot ha de ser blanc o negre, i potser jo no hi encaixo”.

FF

>>

El que també s’ha transformat en ella és la manera d’encarar el futur. “La meva parella i jo tenim ganes de continuar vivint aventures”, diu. “Però a l’hora de fer plans les prioritats han anat canviant. A llarg termini hi ha teatre. Amb l’experiència d’aquesta primera feina des de la maternitat, hauré de valorar quins projectes puc triar, perquè, per exemple, els horaris de la tele, el teatre i el cinema són molt diferents. Totes les famílies fan els seus horaris en comú i has de veure com t’organitzes”, diu Olcina, que ha fet un tàndem envejable amb la seva parella, “perquè tots dos estem absolutament implicats en la criança”. L’actriu es va independitzar quan tenia 24 anys per anar a viure i treballar a Madrid, i ara espera que la seva feina li doni l’oportunitat de voltar món amb la seva família: no té cap intenció de separar-se’n. “Jo continuo estant oberta a tot, però ara les coses han de compensar molt, perquè ja no soc una persona independent que es desplaça. Ara som tres, amb tot el que hi ha al darrere, la logística, l’organització. No me n’aniria sola a viure a Madrid, però sí que estic disposada a anar i tornar tant com calgui”.

En realitat ara per ara no està fent plans a llarg termini. “Ara mateix m’agradaria tenir temps per dormir”, confessa. També per meditar: “Perquè quan aconsegueixo un espai per fer-ho, en noto molt els efectes”, per intensificar el contacte amb la natura. I per viure plenament el dia a dia, gaudir dels petits plaers, com ha fet sempre: “un llibre, una pel·lícula, una bona conversa amb un bon vi”.

stats