ESCENES
Cultura Teatre 20/05/2016

El Billy Elliot de Veneçuela

'De la miss a la mitad' ficciona la biografia d’Adolfo Álvarez, un ballarí veneçolà que va triomfar amb la dansa contemporània, va fundar Chicos Mambo i es va haver de reinventar per culpa de la ceguesa

Belén Ginart
4 min
El Billy Elliot de Veneçuela

- COM RENTO LA PERRUCA?

- IGUAL QUE EL CAP DE LES BARBIES: PRIMER GEL DE DUTXA I DESPRÉS SUAVITZANT PER ALS CABELLS

Adolfo Álvarez seu al sofà del menjador de casa. La mateixa estança on ell i la seva parella, avui perruquer de cabelleres de pega, guarden els seus tresors de col·leccionista. El botí el componen un munt de nines Barbie i d’altres famílies però agermanades pel mateix tipus de calçat: les sabates de taló. Les nines els fan companyia des de fa molt. La perruca no. És a casa perquè allà prepara el vestuari i l’atrezzo de l’espectacle que estrena demà a la Nau Ivanow. Es diu De la miss a la mitad i és la història d’un Billy Elliot veneçolà que acaba convertit en el primer transformista cec del Paral·lel.

És cert que té tocs almodovarians. Però també que el text de l’obra, escrita, dirigida i impulsada per Emili Corral, té una forta arrel biogràfica. Els vels de la ficció amb prou feines amaguen la veritable història de l’Adolfo. “Sóc el petit de cinc germans, quatre noies i jo. Érem molt pobres, vivíem amb la mare, primer en una barraca i després en un pis de protecció oficial”, s’embala l’Adolfo. Però com que no li agrada recrear-se en les misèries, tot ho explica amb un humor que encomana joia fins i tot quan aborda els passatges més crus. “De petit no sabia què era la dansa. Però un dia vaig veure la Raffaella Carrà a la tele i vaig dir que jo volia fer allò. I després vaig veure Flashdance i vaig dir «No, el que jo vull fer és això». Jo era el típic Billy Elliot, quan em quedava sol a casa ho apartava tot per posar-me a ballar”.

En aquell matriarcat es van col·lectivitzar els moneders per poder pagar-li durant dos mesos les classes a la millor acadèmia de Caracas. El tercer no hi va poder anar. Al quart el director de l’escola li va dir que el becava ell mateix a condició que no faltés mai més a les classes. I al cap de no gaires mesos més va començar a guanyar diners amb la dansa. “Ja no em van haver de pagar més classes, al contrari, podia contribuir a l’economia familiar”.

A la paret contrària de la de les lleixes amb les nines, una prestatgeria emmagatzema àlbums amb els records d’aquella època. Quan vol mostrar-ne algun als amics, a les visites, l’Adolfo demana l’ajut de la seva parella, que a més de cosir vestits i rentar perruques també li fa d’assistent imprescindible a De la miss a la mitad, on l’actriu Judit Saula interpreta els personatges essencials en la història de l’Adolfo. “Molta gent no em creu quan dic que sóc cec. I això m’ha fet viure una pila d’anècdotes gracioses”, diu el ballarí. Una retinitis vírica li va anar prenent la vista fins a deixar-li només un 5% de visió a l’ull esquerre. Al dret, foscor absoluta.

Els sotracs vitals sempre són inoportuns. Aquest també. L’Adolfo feia uns anys que vivia a Barcelona, on va arribar amb una beca per estudiar amb la coreògrafa Àngels Margarit. Quan va ser el moment de tornar a casa, l’Adolfo va valorar les possibilitats de creixement artístic que li oferia quedar-se. S’hi va instal·lar i hi va triomfar. En el seu món, la dansa contemporània. Però també en un altre d’inesperat on s’ajuntaven el ball, el transformisme i l’humor, tres dels seus grans talents.

“Amb la dansa contemporània es guanyava poc i se’m va acudir complementar-ho amb un ball per a tot tipus de públic”, recorda. Així van néixer els Chicos Mambo, una companyia mítica als 90 que encara roda avui. “Vam arribar a guanyar el mateix amb una nit dels Chicos Mambo que en un mes de dansa contemporània”. Així que va passar a ser la seva activitat principal i finalment va demanar dedicació única. Fins a la maleïda retinitis. Va haver de deixar els Chicos Mambo en el seu millor moment i acostumar-se a una vida nova. Primer, lluny dels escenaris. I després retrobant-s’hi a poc a poc, amb personatges com La Despecho, una cantant de boleros que li permet actuar assegut en un tamboret, o la Belinda Blind, la primera transformista cega del Paral·lel, convidada a la inauguració del nou Molino.

Jordi Cortés primer i Emili Corral després li van donar l’empenta per tornar a posar-se sota els focus. De l’encoratjadora mà de l’Emili, l’Afolfo va fer dos espectacles i fins i tot una pel·lícula. Però li ha costat anys convèncer-lo perquè expliqués al públic la seva vida, oportunament ficcionada. “No li semblava prou interessant”, explica el director. Que el lector i l’espectador ho jutgin per ells mateixos. I això que només explica De la miss a la mitad.

'DE LA MISS A LA MITAD', 'DE LA MISS A LA MITAD', D’EMILI CORRAL I ADOLFO ÁLVAREZ. NAU IVANOW. 21-22 DE MAIG

stats