El repartidor de bombones de butà confia en ella. Sap que, si no li pot pagar avui, ho farà tan bon punt aconsegueixi els diners. Però en un nou barri, amb un entorn humà diferent i sense amics i coneguts de referència, ¿com s’ho farà, la dona, per tirar endavant? El testimoni d’aquesta veïna de Ciutat Vella és un dels 46 recollits a Gentry, una peça de teatre documental sobre la gentrificació. Creada per la companyia Mos Maiorum seguint la tècnica verbatim, arriba a la Sala Hiroshima del 7 al 9 de juliol dins del Grec. És un retrat de la Barcelona que es ven al millor postor i expulsa els veïns dels seus barris de sempre. L’espectador se situa al centre de l’escena, envoltat de quatre pantalles, en què es projecten imatges dels 46 entevistats i també dels carrers on viuen o d’on els han expulsat.
“L’avantatge del documental en teatre és que els espectadors no el veuen, sinó que el viuen”, diu Ireneu Tranis, creador i intèrpret de la peça juntament amb Mariona Naudin i Alba Valldaura. Com si fossin mèdiums, els actors surten a l’escenari amb uns auriculars amb què escolten les entrevistes (editades i col·locades l’una rere l’altra). Repeteixen amb la màxima fidelitat les paraules i expressions dels entrevistats. “A Ciutat Vella hi ha cinc desnonaments cada dia. És una realitat silenciada”, explica Ireneu Tranis. “Si ara se n’ha començat a parlar és perquè afecta les classes mitjanes, però fa molt temps que les classes més baixes ho pateixen”, continua. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, l’advocat Pablo Feu, els antropòlegs Mikel Aramburu i Irene Sabaté, el sociòleg Toni López i una llarga llista d’afectats parlen d’aquesta realitat incòmoda amb la intenció de visibilitzar-la. El gruix dels testimonis són catalans, però la companyia va viatjar també a Berlín i Venècia per entrevistar pesones afectades per la gentrificació en aquestes ciutats.
