ESCENES
BELEN GINART

‘Al sostre’: la frustració de no ser reconegut a la feina

‘Al sostre’:  la frustració de no ser reconegut a la feina Zoom

Ens ha passat (o ens passarà, prepareu-vos) a gairebé tots: som molt bons fent una feina determinada, però els mèrits se’ls emporta el nostre superior. Potser en el dia a dia anem trampejant amb la frustració i aconseguim que no sigui massa feridora. Però quan has de posar tot el teu talent al servei d’un geni, potser no és tan fàcil assumir que el seu nom brillarà sempre gràcies a tu, que en canvi no sortiràs mai de l’anonimat. El guionista i dramaturg britànic Nigel Planer (el Neil d’Els joves ) s’ha remuntat uns quants segles enrere per abordar aquest tema a la comèdia amb clarobscurs Al sostre, dirigida per Israel Solà, que es podrà veure a l’Escenari Joan Brossa del 9 de gener al 3 de febrer. L’obra dona veu a dos artistes que treballen anònimament en la decoració de la Capella Sixtina mentre Miquel Àngel, del tot ignorant en la tècnica de la pintura al fresc, recollirà tota la fama.

Al sostre planteja un debat clàssic que sembla condemnat a no resoldre’s mai. “Tots dos personatges s’enfronten a una cosa molt contemporània, la sensació de no estar ben reconegut a la feina”, explica el director de l’espectacle. La precarització, aquesta vella coneguda per tants, plana sobre tota la peça i polaritza les actituds i les reaccions dels dos personatges, representants de diferents generacions i actituds: el vell descregut i el jove apassionat, el que reivindica la glòria individual i el defensor del treball en equip. Segons Solà, un element molt atractiu de la peça és que els dos personatges estan treballant tota l’estona, enfilats a una gran bastida, i això converteix l’obra en un tractat de pintura al fresc, perquè totes les tècniques que apliquen són reals i molt ben documentades. En canvi, en relació a la Capella Sixtina, l’espectador s’haurà de conformar amb la imaginació: no es reprodueix, per cap mitjà, ni un sol fragment de l’original.