El ejercicio del poder

"No ets aquí per canviar el món; ets aquí per fer-nos pujar els cinc punts en intenció de vot que hem perdut", li diuen en un moment concret d'aquesta pel·lícula a l'imaginari ministre de Transport francès que interpreta Olivier Gourmet, un dels gran actors europeus dels últims 15 anys. I així és com funciona l'exercici del poder en els estats actuals segons el director Pierre Schöller: és més important l'aparença de bon funcionament del govern davant la població que no ser de veritat competent, i ja no diguem transcendent.

L'agenda del dia a dia en la vida del ministre francès que protagonitza aquest film se subordina a l'agenda oculta del partit, a la imatge que es vol transmetre als mitjans, a les necessitats del contrapoder econòmic a l'ombra i a les decisions estratègiques, intrigues de palau i favoritismes de l'Elisi. O sigui: ben bé com també passa en qualsevol altre govern real de qualsevol altre país real. Produïda pels sempre astuts germans Dardenne, El ejercicio del poder és un molt bon film de política-ficció per tot el que sembla revelar sobre la política de veritat. Com les sèries de televisió House of cards (però sense la part de thriller ) i The thick of it (però sense sarcasme), aquesta pel·lícula també baixa a les clavegueres de l'estat. Sense cap por a embrutar-se però tampoc cap voluntat adoctrinadora o caricaturesca, el discurs i les formes del film són greus i contundents perquè els fets de ficció que explica també ho són. Quin discurs és aquest? Doncs el que diu que no hi ha un pam de net. O, per tancar amb una altra cita del film, el que pensa que "l'estat és una sabata vella: hi entra l'aigua per tot arreu".