Joan Masdéu: "Quan fas dissabte també hi ha una controvèrsia interior i, a més, és un revulsiu"

El teu primer treball en solitari, Casa murada (2011), era un disc de pop més concentrat i , Casa murada Dissabte

Potser hem anat a buscar aquest esperit de dissabte. Ara el primer disc me l'estimo més perquè és el primer pas per arribar on sóc, però allà encara hi havia les meves influències britàniques de sempre. Aquí els referents potser són més americans.

Jo tenia la sensació que amb Whiskyn's, sobretot en l'última etapa, també us fixàveu força en el power pop

Sí, sóc molt fan dels Big Star, per exemple, però també de The Jayhawks. És una mica aquesta barreja.

I Dissabte

Potser sí, potser és el vestit que hem acabat fent a les cançons. Potser és un disc per escoltar-lo amb més calma, més de gustera.

¿El títol del disc fa referència a un estat emocional?

Sí, ja no és divendres i no vas de cul amb la feina, i encara no és diumenge, quan ja estàs atabalat perquè l'endemà has de treballar. És un estat una mica zen, de fer un vermut i que vagi passant tot pel davant.

Fer dissabte també és fer neteja i en les lletres sembla que facis balanç d'alguna cosa.

Per arribar a aquest estat de calma i tranquil·litat has de fer net. Quan ha passat el temps és agradable, però quan fas dissabte també hi ha una controvèrsia interior i, a més, és un revulsiu. Fer dissabte va en dues direccions, fer net en qüestions personals i també musicalment. No és que hàgim fet un canvi radical ni que hàgim inventat la sopa d'all, però sí que ens hem quedat amb les coses imprescindibles, sense artificis.

Quin paper hi han tingut els productors Santos i Fluren de Blind Records (Sidonie, Love of Lesbian)?

No sabia que seria tan summament enriquidor. He viscut experiències meravelloses amb l'equip de gent amb què ja portava anys treballant, però també volia fer dissabte en aquest sentit. Els músics (Quim Xicoira, Joan López i Oest Esteve) també són nous. Me'ls vaig anar trobant durant la gira del treball anterior. A més, el Fluren ha posat els teclats, i el Santos algunes percussions.

Promociones el disc amb una ampolla de vermut Miró, etiquetada expressament. ¿És una manera de fer pàtria? ¿De dir que ets de Reus?

Sí. Amb Whiskyn's l'últim disc es deia Reus, París, Londres (2007) i un single es deia Reus. El fet de viure-hi em permet veure les coses amb distància i no m'amago de fer km 0. A les lletres hi ha localismes, i Reus és terra de vermuts (anys enrere se'n van comptabilitzar fins a 70 productors).

Ara que dius això dels localismes, potser això t'acosta a la manera de cantar de Lluís Gavaldà, i també a la seva manera de fer cançons.

Suposo que inevitablement compartim l'imaginari més immediat i fem cançons que són com petites vinyetes quotidianes. I, a més, tenim referents bastant pròxims a l'hora d'entendre la música.

Explica'm com va sorgir la websèrie Dies sabàtics

Hem fet sis capítols i cadascun correspon a una cançó del disc, són petits tastets. Fer un making of em semblava avorrit i vam voler donar una segona lectura a les cançons. Ens vam inventar dos personatges tronadíssims que comparteixen pis i fan una vinyeta en cadascuna de les estances. Hi ha un personatge virtual, que és el Joan Reig, i l'altre actor és el Jordi Martínez, amic meu i coautor de moltes de les lletres.