3 corazones

Sempre interessat per la naturalesa volàtil i evanescent dels sentiments, el director francès Benoît Jacquot ( Villa Amalia o L’adéu a la reina ) explora a 3 corazones les diferents cares de l’amor. Un ventall emocional que s’estén per les branques d’un triangle amorós format per l’expressiu Benoît Poelvoorde -un actor de comèdia que aquí demostra un cert talent pel melodrama- i dues germanes a qui donen vida una etèria i apassionada Charlotte Gainsbourg i una terrenal Chiara Mastroianni. El film té un inici enèrgic i misteriós, animat per l’excitació amb què el protagonista descobreix, d’una banda, la follia amorosa, i de l’altra, l’amor serè i maternal. En aquests primers compassos, les mirades semblen dir més que les paraules i la banda sonora de Bruno Coulais aporta un enigmàtic to fatalista. Per desgràcia, a mesura que el film accentua el seu to dramàtic, l’acció es va tornant més convencional. Una deriva cap al que és previsible que pateix en la comparació amb obres mestres com Nits blanques, de Visconti, o Two lovers, de James Gray. |