La tierra de las buenas

98 MIN. Estats Units (2018)

La tierra de las buenas costumbres

Direcció: Nicole Holofcener

Guió: Nicole Holofcener

Amb: Ben Mendelsohn, Edie Falco, Connie Britton, Natalie Gold, Thomas Mann

Crítica de cinema
Irene Crespo

‘La tierra de las buenas costumbres’, una joia per veure una i mil vegades

La sisena pel·lícula de Holofcener està plena de primeres vegades. La tierra de las buenas costumbres és la primera vegada que no dirigeix un guió original seu (adapta la novel·la de Ted Thompson). És la primera que fa per a Netflix. La primera protagonitzada per un home, interpretat per Ben Mendelsohn. És la primera vegada que no inclou al repartiment Catherine Keener –tot i que Mendelsohn va estar a punt d’interpretar el paper de Keener a Amics amb diners–. I és la primera vegada que el drama està per sobre de la comèdia, encara que segueix fusionant tan bé els dos gèneres que fins i tot en el clímax més dramàtic se’ns poden escapar rialles no culpables.

I, malgrat que s'estrena en tots aquests àmbits, Holofcener continua desenvolupant un estil propi, que s’escapa de l’etiqueta “la Woody Allen dona”. Encara que sigui des del punt de vista masculí, La tierra de las buenas costumbres és un altre estudi de la crisi de la mitjana edat en la classe benestant. L’avorriment suburbial d’algú que ho té gairebé tot, com l'Anders (genial Mendelsohn), i per això es divorcia, deixa la feina i decideix rebel·lar-se contra tots aquests hàbits suposadament immutables del títol. Però, en fer-ho, continua sense trobar la felicitat i és el pitjor exemple per a un fill perdut. Diàlegs intel·ligents, sensibles i uns secundaris que la converteixen, com els seus films anteriors, en una altra d’aquelles petites joies per veure una i mil vegades.