'El apóstol', terror intens i posada en escena en flames

El nom de Gareth Evans no és mediàtic però és clau per entendre el cinema d’acció recent més agosarat i trencador. Evans va revolucionar el gènere el lustre passat amb les dues parts de The raid, pel·lícules en què les coreografies d’arts marcials, planificades amb precisió com si fossin balls d’esbatussades, tenien una intensitat tan gran que es convertien en emoció pura i en el motor de la història. A El apóstol (present a l'última edició del Festival de Sitges i disponible a Netflix), el director gal·lès aplica la intensitat i la posada en escena en flames de The raid al subgènere del folk horror, un tipus de terror que s’inspira en deïtats i rituals pagans.

L’atmosfera inquietant i l’argument del film són propis d’un relat d’H.P. Lovecraft. L’acció passa el 1905 i se centra en el viacrucis d’un home de passat enigmàtic que ha de dur a terme una missió desesperada: alliberar la seva germana d’una secta pseudoreligiosa que és en una illa remota (les localitzacions naturals gal·leses i el disseny de producció són al·lucinants). Evans s’inspira en clàssics del folk horror com The wicker man i Witchfinder general i en les imatges flamígeres de The devils de Ken Russell per mostrar, com si es tractés d’un malson de febrada, la desintegració moral d’una comunitat enverinada (comandada per un immens Michael Sheen) i la redempció d’un protagonista torturat.