A Los bastardos, un tret d’escopeta rebentava el cap d’una dona, en pla fix i frontal. A Heli, un desgraciat veia com se li calava foc als genitals... Amat Escalante sol assegurar-se el rebombori plantant als nassos de l’espectador una escena controvertida. Això fa que entrem a veure les pel·lícules del mexicà amb cautela, preguntant-nos quan vindrà la clatellada.
Aquest mecanisme es trenca parcialment a La región salvaje, potser perquè aquí la transgressió no es deriva de la violència, sinó del plaer. Tot just a l’inici del film veiem una noia nua i exhausta. Quan la càmera se’n distancia, descobrim un tentacle lliscant-li entre les cuixes, insinuant que l’element estrany s’anirà apoderant del relat a poc a poc. Després de la introducció, se’ns descriu la vida d’uns personatges atrapats en una hostil insatisfacció emocional. A tocar d’aquest drama quotidià hi ha una cabana on habita una criatura que eleva les protagonistes a base de sexe còsmic, tan alliberador com fulminant: un cop s’han trencat els límits del plaer, la grisor existencial es fa intolerable.
Escalante respecta les lleis del fantàstic, dosificant la visualització de la criatura fins a mostrar-la en tota la seva carnalitat fogosa, en una escena que fa imatge real de la fantasia de sexe tentacular que sol aparèixer al hentai més extrem. El director no amaga els referents, i per això dedica La región salvaje al desaparegut Andrzej Zulawski, que a La possessió va fer copular Isabelle Adjani amb un ens que vulnerava la racionalitat.
