El sacrificio de un ciervo sagrado

109 MIN. Regne Unit (2017)

El sacrificio de un ciervo sagrado

Direcció: Yórgos Lánthimos

Guió: Yórgos Lánthimos, Efthymis Filippou

Amb: Colin Farrell, Nicole Kidman, Barry Keoghan, Raffey Cassidy, Sunny Suljic, Alicia Silverstone

Crítica de cinema
Xavi Sánchez Pons

'El sacrificio de un ciervo sagrado', el malson d’una família burgesa

Yorgos Lanthimos té una idea de la diversió deliciosament perversa. Segur que quan de petit explicava acudits a l’escola, els seus amics devien sortir corrent espantats sense entendre res. Les seves tres pel·lícules més celebrades plantegen una reinvenció pertorbadora i salvatge de l’humor negre sense fer presoners. De fet, molts posen cares rares quan es parla de Canino i Llagosta en aquests termes; la primera, una dissecció en clau sadomasoquista del dia a dia d’una família disfuncional i, la segona, una sàtira distòpica i grotesca sobre el cyber dating actual. Podríem dir que el que fa riure al director grec –el trencament de les convencions socials, la hipocresia humana i la buidor de l’existència–, no és del gust de la majoria, quelcom que es confirma a El sacrificio de un ciervo sagrado: el film més frontal en el contingut i en els riures nerviosos, però el més refinat en la posada en escena. Sí, un contrast desconcertant i enriquidor. És més, la maduresa de Lanthimos com a cineasta es confirma en aquest relat de terror on no sabem ben bé si hi ha o no alguna cosa de sobrenatural. Un altre encert: la juguesca amb aquesta indefinició, creant així una atmosfera enrarida i inquietant que ens remou de la butaca de forma constant.

En essència, la premissa d’El sacrificio de un ciervo sagrado, premi al millor guió al passat festival Cannes i una de les sensacions a l’últim Festival de Sitges,no és original; l’esquema bàsic és el de família burgesa que amaga un secret obscur i l’intent d’amagar-ho. Tanmateix, el gir fantastique és el mecanisme que fa servir Lanthimos per posar en marxa la seva maquinària malaltissa i subversiva com a fabulador retorçat: el suposat mal d’ull que un adolescent de classe obrera llança a la família d’un cardiòleg interpretat per Colin Farrell. Partint d’aquí, el director d’Alps crea, novament, un món propi; una de les seves especialitats i quelcom que el fa únic. Com ja feia a Canino i a Llagosta, construeix un univers semblant al nostre, però alhora diferent on l’ètica i la moralitat i la línia que separa el bé i el mal se suspenen; una mena de dimensió paral·lela que posseeix les seves pròpies regles, poblada per personatges sense empatia, morts per dins i moguts per pulsions primitives i sexuals, capaços de qualsevol ignomínia per tal d’amagar les seves debilitats o per salvaguardar la seva posició de benestar a la societat. És a dir, Lanthimos elaborant un espill deformant amb la seva marca de fàbrica en el qual els habitants d’Occident ens hi veiem reflectits.