'El rey proscrito', el relleu de William Wallace en la lluita per la independència

El rey proscrito agafa el relleu de la lluita per la independència de l’Escòcia del segle XIV més o menys allà on la deixava Braveheart: amb William Wallace convertit en màrtir mític i el seu cos esquarterat i exhibit a tall d’advertènciagoresobre els riscos de la desobediència. En veure la reacció irada del poble per la mala fi del patriota, Robert the Bruce (que ja tenia un rol destacat al film de Mel Gibson) s’adona que la genuflexió davant l’Anglaterra d’Eduard I ha sigut un error, i insta els seus compatriotes a una rebel·lió en què l’honor de cavalleria ja no és possible.

Concentrar en dues hores de metratge el desplegament d’una campanya militar que va durar dècades és una empresa condemnada al fracàs, i El rey proscrito, sobrecarregada d’afers i personatges esbossats, no s'escapa de la maledicció. Però la pel·lícula respira gràcies a l’equilibri entre la fascinació pels rituals medievals i la violència primària i també a la lluentor moderna que irradia el matrimoni entre Robert i Isabel de Burgh. Una química, sobre el paper, discutible, però que fan creïble la puixança contemporitzadora que Florence Pugh dona als seus personatges, i l’honestedat antiheroica d’un Chris Pine que, després de Comancheria, torna a posar-se a les ordres de David Mackenzie per encarnar un altre home que es col·loca fora de la llei per reclamar la seva justícia.