El rehén

109 MIN. Estats Units (2018)

El rehén

Direcció: Brad Anderson

Guió: Tony Gilroy

Amb: Jon Hamm i Rosamund Pike

Crítica de Cinema
Manu Yáñez

'El rehén', foc creuat en el Beirut dels 80

Tot i que la direcció d’'El rehén' va a càrrec de Brad Anderson –antic agitador del gènere fantàstic amb 'Session 9' i 'El maquinista', i avui un mercenari de l’univers catòdic–, el nom que més ajuda a comprendre aquest 'thriller' d’espionatge és el del seu guionista, Tony Gilroy. Responsable de les adaptacions a la gran pantalla de les novel·les de Robert Ludlum sobre l’espia Jason Bourne, Gilroy aprofita l’escenari d’'El rehén', el Beirut de principis dels anys 80, per dibuixar un fascinant i opac laberint d’interessos creuats, on ressona la ressaca de la Guerra Freda i la complicitat del Estats Units amb Israel.

Més problemàtica és la composició de l’antiheroi del film, un diplomàtic nord-americà que es veu implicat en el segrest d’un agent secret ianqui. L’escassa expressivitat de Jon Hamm –un actor que no ha sabut exportar el seu estoïcisme més enllà de 'Mad Men'– no ajuda a fer tangibles els estrets vincles personals del protagonista amb altres personatges clau del relat. Així, limitada en el seu vessant emotiu, 'El rehén' es fa forta en la presentació ombrívola de l’entramat geopolític, mentre que la posada en escena aprofita, sense floritures, les pautes del 'thriller' contemporani forjades per cineastes com Michael Mann i Tony Scott.