CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Les pel·lícules que van ressuscitar una ciutat congelada

Filmin estrena ‘Dawson City. Frozen time’, una evocació hipnòtica dels orígens i evolució d’una vila canadenca a través dels films recuperats d’aleshores

Les pel·lícules  que van ressuscitar  una ciutat congelada / FILMIN Zoom

Als anys 70, a Dawson City, una vila remota al nord-oest del Canadà, a tocar d’Alaska, unes excavadores van trobar un tresor inesperat: centenars de pel·lícules que havien estat enterrades durant dècades. La troballa era d’un gran valor, ja que la majoria de cintes dataven dels anys 10 i 20 del segle passat, i per tant era probable que fossin films dels quals no quedava cap altra còpia. A través d’aquest metratge recuperat del permagel, a més de fotografies i més material d’arxiu, el director Bill Morrison ressuscita una ciutat congelada en el temps.

Es calcula que s’ha perdut com a mínim un 75% del patrimoni cinematogràfic primitiu. Als inicis del cinema, el suport fílmic s’elaborava amb nitrat de cel·lulosa, un material altament inflamable. Durant anys van ser habituals els incendis en sales de projeccions i magatzems a causa d’aquesta capacitat combustible del cel·luloide. Fins al punt que, un cop esgotada la seva trajectòria comercial, molts films eren destruïts per evitar perills. Això, sumat a la poca consciència per la preservació del patrimoni cinematogràfic, va comportar la pèrdua de milers i milers d’obres. Per tant, la troballa d’uns rotllos de cel·luloide perduts resulta sempre un motiu de celebració.

A Dawson City es van localitzar mig miler de rotllos que corresponien a 372 films. Cintes descartades amb l’arribada del so que es van utilitzar per omplir una antiga piscina convertida en pista de gel. Els nitrats necessiten baixes temperatures per assegurar-ne una conservació correcta, així que el fet d’estar congelats durant anys en va garantir la supervivència.

Guanyadora del Premi a la Millor Pel·lícula de Noves Visions Plus al Festival de Sitges i estrenada ara en VOSC a Filmin, Dawson City. Frozen time enllaça la història de la ciutat amb aquestes tribulacions del cinema primitiu. A la manera de westerns com McCabe i la senyora Miller, de Robert Altman, o la sèrie Deadwood, que reconstrueixen la conquesta del territori des d’una òptica crítica, Morrison ressegueix l’auge i caiguda de la vila a partir de la Febre d’Or. Pel·lícula de múltiples ressonàncies, Dawson City. Frozen time també recull l’origen de la riquesa de la família Trump, vinculada a l’explotació sexual de les dones, la repressió dels moviments obrers, la corrupció a la lliga de beisbol i algunes de les fites dels orígens del cinema, entre d’altres esdeveniments, tots lligats a l’evolució de la vila.

Ballar amb el gel

A Morrison li preocupa tant com el fascina la degradació material de les pel·lícules. Al seu film més conegut, Decasia, les marques de deteriorament permeten reflexionar sobre la naturalesa fràgil del cinema com a material, però també esdevenen un element més de composició estètica i rítmica. Malgrat ser molt més narratiu, Dawson City. Frozen time també explora les possibilitats plàstiques del cel·luloide malmès, com en aquella seqüència en què la ballarina d’un film antic sembla interactuar amb les taques provocades als fotogrames pel gel.

Com aquells pobles que, negats al fons d’un pantà, es mantenen congelats en una dimensió del temps a l’espera que algú els rescati, a la pel·lícula de Morrison la ciutat de Dawson de principis del segle XX emergeix davant dels nostres ulls gràcies als films que s’hi van projectar en aquella època.