La chica en la niebla

128 MIN. Itàlia (2017)

La chica en la niebla

Direcció: Donato Carrisi

Guió: Donato Carrisi

Amb: Toni Servillo, Alessio Boni, Jean Reno, Lorenzo Richelmy, Galatea Ranzi, Michela Cescon

Critica de cinema
Toni Vall

El bon ofici de Toni Servillo no salva ‘La chica en la niebla’

Aquesta pel·lícula italiana em recorda tant El guardián invisible! Comparteixen gènere, clima, to i intencions. Donato Carrisi adapta la seva pròpia novel·la: la trama criminal en què un detectiu investiga la desaparició d’una adolescent en un poble deixat de la mà de déu, amb el silenci familiar i veïnal i la connivència d’una praxi periodística viciada. La personalitat dels dos films és molt similar, atmosfera fosca i malsana, sospitosos telegrafiats des del minut u, equívocs i trampes per perfilar una suposada angoixa existencial en el traç psicològic dels personatges...

Al principi l’invent funciona més o menys bé, amb certa grapa i correcta dosificació dels elements del gènere, però en travessar l’equador del metratge comencen a aparèixer incongruències, traç gruixut, ampul·lositat i un embolica que fa fort que no va ni amb rodes. El personatge de Jean Reno és un autèntic disbarat i el bon ofici de Servillo no és suficient per sostenir una bastida corcada.

Resulta especialment grollera la denúncia del periodisme morbós i l’espectacle caspós que porta adherit. Recargolada i insubstancial, acaba resultant una mica ridícula. És un cine fast food amb un embolcall suposadament exquisit que no passa de discreta sèrie B del qual t’oblides en el precís moment que poses els peus fora de la sala de cinema.