Un océano entre nosotros

101 MIN. Regne Unit (2018)

Un océano entre nosotros

Direcció: James Marsh

Guió: Scott Z. Burns

Amb: Colin Firth, Rachel Weisz, David Thewlis

Crítica de cinema
Toni Vall

'Un océano entre nosotros', un film anèmic amb Colin Firth

En diuen miscasting quan l’error de càsting d’una pel·lícula o una obra de teatre és flagrant, quan no hi ha manera de creure’s un actor en la pell d'un determinat personatge, quan no li trobes solta ni volta al fet que Colin Firth interpreti un aventurer que es va atrevir a fer la volta al món amb veler per guanyar un premi i sanejar la seva economia. James Marsh li fa a Firth uns primers plans criminals, i el seu rostre hieràtic i repetitiu –que funciona en segons quines pel·lícules, a Kingsman per exemple– aquí no transmet res de res. De fet, no fa més que confirmar una realitat incòmoda: Firth és un actor limitadíssim.

Té importància remarcar aquest detall perquè l’actor apareix en un nombre molt elevat dels plans d’un film escandalosament anèmic, sense sang a les venes, que narra un cas real confiant a cegues en una ortodòxia visual i narrativa francament inoperant. M’enrecordo del vigor de J.C. Chandor a Quan tot està perdut, aventura a alta mar quasi muda amb un Robert Redford pletòric d’energia i versemblança. Res a veure. Fins i tot la pobra Rachel Weisz, una de les reines de la intensitat i la força emocional, posa cara d’avorriment perpetu. S’ha de ser bastant gris per aconseguir que un biopic resulti gens interessant.