Aquesta entranyable i agredolça comèdia finlandesa explica la història real d'Olli Mäki, un boxejador, conegut com el Forner de Kokkola, que l'any 1962 va tenir l'oportunitat de convertir-se en campió del món del pes lleuger. Un assalt a la glòria que l'elegant film de Juho Kuosmanen –guanyador del Gran Premi de la secció Una Certa Mirada de Canes 2016– retrata amb dosis equivalents d'ironia i tendresa. Venint de Finlàndia i combinant el romanticisme naïf amb un humor esmolat, resulta impossible no vincular Kuosmanen amb Aki Käurismaki, tot i que la figura de l'home atrapat en la cara fosca de l'heroisme sembla més pròpia del cinema de Clint Eastwood. I és que el modest Olli Mäki no fa gala de l'ambició, competitivitat i sentit de l'espectacle dels boxejadors professionals, de la mateixa manera que el film de Kuosmanen sembla més interessat pel retrat psicològic d'arrel humanista que per l'èpica grandiloqüent (o maleïda) que ha caracteritzat la representació fílmica de la boxa.
Filmada amb pel·lícula de 16 mm, en un encantador blanc i negre que accentua la lluentor de la seva cara amable i les ombres d'un relat amb un rerefons amarg, El día más feliz en la vida de Olli Mäki fa justícia a la noblesa del seu protagonista. La càmera inquieta utilitza les formes del cinéma vérité per capturar l'aire capcot de l'Olli i les mirades còmplices que intercanvia amb la seva estimada. Gestos que revelen la transparència d'una pel·lícula que sap treure profit de les seves virtuts i la seva senzillesa.
