Els insectes de Jan Švankmajer inauguren l’Xcèntric 2019

Diuen que l’exhibició cinematogràfica es dirigeix cada cop més cap a les projeccions esdeveniment, construïdes (i venudes) com a experiència memorable des de molt abans que el públic arribi a la sala. Però a Xcèntric l’excepcionalitat no és una novetat, sinó una constant que es viu i es treballa sense fer escarafalls. Ja fa gairebé dues dècades que la programació cinematogràfica estable del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es dedica a escriure una història particular del cinema heterodox, revisant un cànon expansiu dels noms i les zones d’ombra de l’avantguarda fílmica: imatges sense gènere, que correm el risc de perdre’ns si parpellegem, ja que la majoria de peces projectades a l’Auditori del CCCB no coneixen cap altre tipus de distribució ni tenen sentit separades de la materialitat del seu suport en cel·luloide. És, doncs, un art que opera fora del radar de l’streaming, i que busca un receptor compromès amb l’acte d’anar al cinema.

Entregant-se a la ironia i la paradoxa, Xcèntric inaugura la temporada 2019 amb un comiat: el de l’estimat Jan Švankmajer, de qui el 10 de gener s’estrenarà a Espanya Insect (2018), l’obra que ha de posar punt final a una filmografia de surrealisme militant, consagrada a fer visibles les palpitacions del subconscient. La capacitat del cineasta txec per dotar de moviment matèries diverses i insospitades (fang, però també pedres i carn) l’han convertit en un referent de l’animació, que el CCCB ja va posar en el focus el 2014 amb l’exposició Metamorfosis, on dialogava amb els artistes que potser li són més afins, Ladislas Starewitch i els germans Quay.

Com succeeix en les seves produccions més recents, a Insect el mateix Švankmajer s’encarrega de donar la benvinguda als espectadors col·locant-se davant la càmera per explicar la raó de ser del projecte i la seva inspiració en la sàtira teatral dels germans Capek De la vida dels insectes (anteriorment, Lewis Carroll, Goethe o el marquès de Sade ja havien proporcionat carburant literari al seu cinema), assajada al film per una troupe amateur que acabarà al·lucinant amb visions d’invertebrats. Lluny de conformar-se amb aquest pròleg, el director s’instal·la en la pel·lícula i interromp el relat amb una nova capa textual en forma de making-of, que mostra els detalls i tècniques que fan possible les seves fabulacions. Un caprici didàctic i aparentment anticlimàtic que, no obstant això, amaga una veritat profunda: tot rodatge, amb la seva preparació i artificis, no és sinó un procés d’animació de la ficció, que només adquireix veritat després de la sutura de temps i espai que es produeix en el muntatge.

Amb el seu caràcter terminal i radicalment metalingüístic, Insect és una proposta dirigida explícitament als seguidors de llarg recorregut de Švankmajer, però que també hauria d’interpel·lar l’espectador disposat a saltar al buit de la mà de les sessions que Xcèntric ha anunciat per a aquest primer trimestre de l’any, en què s’inclouen visions aquàtiques de Stan Brakhage (12 de febrer), retalls autobiogràfics d’Anne Charlotte-Robertson i Caroline Schneemann (17 de febrer), i també una veritable obra mestra: Ana, de Margarida Cordeiro i António Reis (27 de gener), viatge als paisatges i rostres de la regió de Trás-os-Montes de Portugal que conté algunes de les escenes més colpidores que s’han filmat mai a propòsit de la mort d’un ésser estimat.

+ Detalls

'Insect' de Jan Švankmajer

ŠvankmajerXcèntric - CCCB (Barcelona)

10 de gener