Crítica de cinema
Cultura Cinema 11/05/2017

La imatge amoral de 'Demonios tus ojos'

Joan Pons
1 min

¿Una imatge pot esquerdar la moral de la persona que la mira? Segons el que exposa el director Pedro Aguilera a Demonios tus ojos, i tant que pot! Una imatge pot pertorbar, afectar, infectar i fer pujar fins a la superfície les pulsions més reprimides d’una persona. En aquest film, un director de cinema a qui no agrada gaire viure lligat per les convencions es deixa caure per l’abisme de la mirada quan descobreix de casualitat un vídeo de la seva germana petita en una web eròtica. El despertar d’un desig prohibit (i del desig per allò que és prohibit) converteix aquest personatge en un voyeur que es cola com un intrús en la vida de la seva germana fins a travessar la línia vermella de l’incest.

Demonios tus ojos no és un film còmode de veure. El punt de vista empàtic sovint està sincronitzat amb el del protagonista voyeur. Aquest posicionament provocador (molt Bigas Luna o Roman Polanski) obliga l’espectador a replantejar els rols sobre l’objecte i el subjecte de l’acte de mirar. Què és realment el que ens intranquil·litza? ¿Una jove practicant sexe sabent que l’estan observant o saber qui és la persona que l’observa i quines són les seves motivacions?

Al marge del discurs sobre l’ètica de la mirada i les seves conseqüències, cal sospesar també Demonios tus ojos, no ja com un altre tipus de cinema espanyol, sinó com un altre tipus de cinema rock: la referencialitat musical (de Corcobado a Los Planetas, de The Psychedelic Furs a The Seeds) està tan ben integrada en aquesta pel·li com en les d’Olivier Assayas. És a dir: sense cap lloc comú.

stats