Un héroe singular

90 MIN. França (2018)

Un héroe singular

Direcció: Hubert Charuel

Guió: Hubert Charuel, Claude Le Pape

Amb: Swann Arlaud, Sara Giraudeau, Isabelle Candelier, Bouli Lanners

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

'Un héroe singular', quan les vaques són l'únic món possible

No és gaire habitual que la càmera cinematogràfica s'aturi al món rural en els termes en què ho fa a Un héroe singular, perquè l’opera prima del francès Hubert Charuel deixa de banda tot el romanticisme i les anècdotes simpàtiques que trobem en un cert cinema sobre el camp per parlar-nos de manera frontal d’un ramader desesperat i d’una malaltia que, de mica en mica, va reduint caps de bestiar i acorralant els petits grangers, herois solitaris en empreses familiars que no tenen un pla B quan la situació els gira l’esquena.

Charuel, que va néixer i créixer en una granja, sap de què parla i Un héroe singular es beneficia, i molt, d’aquesta mirada verdadera, en què la interpretació de Swann Arlaud, en el paper del Pierre, dona el cop de gràcia a una pel·lícula en què les imatges de la tensió, la por i el patiment interior tenen un pes definitori. Charuel no pretén, en aquest sentit, mostrar-nos un treball sensibler a la recerca de la llàgrima fàcil, sinó que posa en pantalla una narració concisa, en alguns moments tendra i colpidora, que imita certes convencions del thriller per transmetre visualment la inquietud que pateix el ramader protagonista, per a qui les seves vaques són l’únic món possible, tal com evidencia l’arrencada del film, una seqüència onírica en què veiem el Pierre envoltat d’aquests animals a la cuina de casa seva.