La nova comèdia romàntica apadrinada per Judd Apatow arriba per refrescar un gènere en hores baixes al cinema. La gran enfermedad del amor està inspirada en la relació entre el còmic nord-americà d’origen pakistanès Kumail Nanjiani i l’escriptora Emily V. Gordon, guionistes i l’últim també protagonista masculí del film. Una història d’amor marcada per les diferències culturals i una malaltia estranya que pateix ella de manera inesperada. “Jo m’enfronto a una cultura de 1.400 anys. Tu eres lletja a l’institut”, li retreu el Kumail a l’Emily per calibrar els respectius desajustos socials. La gran enfermedad del amor presenta un escenari de xoc cultural, des de la perspectiva d’un americanopakistanès, nou a la comèdia cinematogràfica d’aquest país, però ja inaugurat en sèries com Master of none (escrita i protagonitzada per un estatunidenc d’arrels índies musulmanes) o present des de fa dècades al cinema britànic. Convertir Nanjiani en el protagonista d’una comèdia romàntica és la gran força del film. Encarna el perfecte heroi del gènere: divertit, vulnerable, sensible i assimilacionista pel que fa a les seves arrels culturals, amb una química perfecta amb els dos grans secundaris de la pel·lícula, els seus sogres. Però sobretot capaç de quedar-se als peus del llit d’hospital de la noia que estima. Mentre que l’Emily, a qui dona vida Zoe Kazan, bé, doncs bona part del metratge no és més que una nòvia en coma.
