El gran baño

110 MIN. França (2018)

El gran baño

Direcció: Gilles Lellouche

Guió: Gilles Lellouche

Amb: Mathieu Amalric, Guillaume Canet, Benoît Poelvoorde, Jean-Hugues Anglade, Virginie Efira, Leïla Bekhti, Philippe Katerine

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

'El gran baño', un 'The full monty' passat per aigua

Homes de mitjana edat deprimits, mig nus i ballant dins l’aigua: tot apunta que l’actor Gilles Lellouche (C’est la vie) ha volgut fer a El gran baño un remake a la francesa de la icònica The full monty(1997) i, la veritat, és que costa desmentir-ho en aquestes línies. En el seu nou treball darrere les càmeres, l’intèrpret ha fet seva la narrativa del film de Peter Cattaneo –un relat que, d’altra banda, ha fet fortuna en el cinema britànic– per traslladar-la a l’àmbit de les regions perifèriquesde la capital gal·la i parlar-nos, com en aquella pel·lícula, de la crisi d’una certa masculinitat, sigui per qüestions econòmiques o sentimentals o per les males decisions preses.

Lellouche, per tant, amplia el camp de batalla d’aquest grup de fracassats, el primer equip de natació sincronitzada masculina de França, tot i que els esforços per fer més profunda la proposta del film original fan aigües. Perquè el problema del llargmetratge de Lellouche, a diferència de la pel·lícula protagonitzada per Robert Carlyle, és que no sap exactament cap on dirigir-se i la dispersió d’objectius es transforma, per tant, en dispersió narrativa. Tots els protagonistes aspiren a reconvertir el seu jo, esclar, però no hi ha pathos en la seva transformació, sinó més aviat una pàtina agradable, com si tot no fos més que una broma, una ocurrència passatgera.