Crítica de cinema
Cultura Cinema 18/11/2016

El extraño (Goksung)

Manu Yáñez
1 min

Jugant amb les coordenades del thriller rural, el terror satànic i el drama familiar més hiperbòlic, El extraño cava un pou més brutal i nihilista que cap dels seus il·lustres referents. La nova pel·lícula del sud-coreà Na Hong-jin (The yellow sea) remet inicialment a Memories of murder, del també coreà Bong Joon-ho, amb un policia curt de gambals intentant treure l'aigua clara d'uns homicidis que el superen en complexitat i barbàrie. Aviat, aquesta trama criminal, puntejada per àcides pinzellades satíriques, revela un substrat esotèric que connecta amb la truculència de L'exorcista, condimentada aquí amb un reguitzell de pintoresques encarnacions del mal. La pel·lícula sembla tocar sostre en una trepidant i prolongada persecució per carrers, carreteres i boscos (amb sol, pluja i prou sang per acontentar els fans de Tarantino o Sam Raimi), però el més interessant encara està per arribar.

En una aposta d'alt risc narratiu, l'últim terç de pel·lícula funciona com un laberint en què les peces del trencaclosques sembla que no encaixin del tot. La lògica ens diria que som davant d'un film incapaç de resoldre un excés de subtrames i personatges; tanmateix, el grau de fantasia i absurditat que conquereix l'extenuant i magnètica El extraño acaba trobant el seu sentit en la negativa a formular un motiu raonable per al macabre viacrucis del protagonista. Així, sense raons palpables, sense explicacions que puguin mitigar la desesperació, l'horror que dibuixa El extraño resulta definitivament infernal.

stats