CINEMA
IGNASI FRANCH

L’esportista amb discapacitat i el directiu que li robava

El documental ‘King Ray’ recupera una de les figures reals que van inspirar ‘Campeones’: Ramón Torres, campió paralímpic de bàsquet esquitxat per una trama de corrupció federativa

L’esportista amb discapacitat i el directiu que el robava / FILMIN Zoom

L’èxit de la pel·lícula Campeones, inspirada en el Club Esportiu Aderes i la seva exitosa secció de bàsquet per a persones amb discapacitats psíquiques, ha servit per recuperar la figura del líder històric de l’equip. El Román del film s’emmiralla en Ramón Torres, la vida del qual podem conèixer mitjançant un documental que estrena la plataforma de cinema online Filmin. A King Ray se’ns explica la quotidianitat del veterà jugador, els records de la seva trajectòria esportiva... i l’escàndol del qual va ser coprotagonista involuntari fa dues dècades.

L’any 2000, la selecció espanyola de bàsquet acabava de guanyar la medalla d’or als Jocs Paralímpics de Sydney. Poques hores després, es va saber que deu dels dotze membres de l’equip no tenien cap tipus de discapacitat intel·lectual. Un dels participants era Carlos Ribagorda, un jove periodista al qual l’havien avisat que es captaven irregularment jugadors per assegurar bones classificacions i els corresponents premis econòmics. També formava part de l’equip Ramón Torres, una persona amb discapacitats reals que havia millorat la seva vida a través de la pràctica esportiva. La polèmica, la decepció i la devolució de la medalla van desestabilitzar-lo fins al punt que es va intentar suïcidar.

El cineasta Sergio Romero procura gestionar amb sensibilitat les situacions més dures i ofereix una obra més propera al documental íntim que al reportatge periodístic. En tot cas, les paraules de Ribagorda i d’altres testimonis proporcionen una informació suficient sobre la trama de corrupció federativa. Torres, per la seva banda, descriu les seves experiències des dels seus racons quotidians, com la pista de bàsquet o la casa de la seva mare. Els espais de la filmació ens expliquen silenciosament el rerefons de la història: el d’una família treballadora que sobreviu a unes estretors financeres només matisades per la compra de sabatilles esportives.

King Ray és sobretot un retrat humà dibuixat amb tons grisos en què Romero defuig del cofoisme de les històries d’autosuperació que amaguen sota la catifa les insatisfaccions inevitables en tot camí vital, o les integren dins d’una narrativa d’escalada cap a l’èxit. Torres és algú que ha aconseguit excel·lir en la pràctica d’una vocació que ha millorat el conjunt de la seva vida, però la seva transformació té un abast moderat, i no només per les limitacions personals del protagonista: a diferència dels relats entotsolats i individualistes de l’autoajuda, l’entorn també compta.

Acarnissament de classe

I King Ray també és una història de denúncia de la corrupció que reflecteix una mena d’acarnissament de classe: Torres és el peix petit que pateix les conseqüències d’una trama que el transcendeix, i al qual se li havia amagat que havia de rebre una petita assignació econòmica per la seva tasca esportiva. Fernando Martín Vicente, antic president de la Federació Espanyola d’Esports per a Discapacitats Intel·lectuals, representa la pulsió pel saqueig i la despossessió del feble, la temptació de l’engany amb ànim de lucre. Tanmateix, la situació va més enllà del cas particular: totes les delegacions nacionals van presentar algun certificat mèdic fals als Jocs Paralímpics de Sydney.