Com ensinistrar un drac 3

104 MIN. Estats Units (2019)

Com ensinistrar un drac 3

Direcció: Dean DeBlois

Guió: Dean DeBlois

Crítica de cinema
Manu Yáñez

‘Com ensinistrar un drac 3’, el festeig de dos dracs totpoderosos

Que el tancament de la notable trilogia Com ensinistrar un dracens arribi escrit i dirigit pel responsable de les dues primeres parts, Dean DeBlois, resulta indicatiu de la coherència temàtica i ideològica d’una saga que ha sabut construir un ferm discurs pacifista al voltant de la colpidora amistat entre un jove víking i un drac Fúria Nocturna. En aquest espectacular tercer episodi, en Singlot, com a cap del seu poble, continua fent equilibris entre el sentit de lideratge heretat del seu pare i uns principis personals de tolerància, mentre que l’esdentegat s’embarca en una singular història romàntica amb una Fúria Diürna. La mateixa cohesió de la trilogia –que determina el manteniment d’un planter fix de secundaris (còmics) en comptes d’una renovació que oxigeni– genera un cert esgotament narratiu, però resulta reconfortant descobrir un projecte veritablement autoral, basat lliurement en les novel·les de Cressida Cowell i allunyat de la noció de franquícia impersonal.

Que la saga fílmica de Com ensinistrar un drac hagi anat creixent en dimensió èpica ha revelat la coexistència de dos models animats. D’una banda, una espècie de neobarroquisme digital ben representat per la colossal reserva zoològica de dracs d’aquesta tercera entrega. Més d’un lector premil·lennial compartirà amb aquest crític l’empatx que generen unes imatges sobrecarregades d’estímuls microscòpics (un model portat a la hipèrbole pels Mínions i adoptat per Dreamworks en l’oblidable Trolls). D’altra banda, tenim la cura sensible pels trets gestuals, tipològics i psicològics dels personatges protagonistes, allò que encara guia els millors films de Disney-Pixar i que a la pel·lícula que ens ocupa troba una meravellosa expressió en el festeig, per terra i aire, entre dos dracs totpoderosos. Si apunto que l’escena en qüestió em va recordar el sublim affaire mut del Wall-E i l’Eva, crec que ja ho dic tot.