Un drama que consolida Lee com un dels millors

148 MIN. Corea del Sud (2018)

Burning

Direcció: Lee Chang-Dong

Guió: Lee Chang-Dong, Jungmi Oh

Amb: Yoo Ah-in, Steven Yeun, Jun Jong-seo, Gang Dong-won

Crítica de cinema
EULÀLIA IGLESIAS

'Burning', un drama que consolida Lee com un dels millors

“Hi ha molts Gatsby a Corea”, comenta el protagonista de Burning a la seva amiga a propòsit de l’home amb qui ha començat a sortir ella. En Jong-su és un jove fill de pagès i aspirant a escriptor que a l’inici del film es retroba amb la Hae-mi, una antiga veïna del poble amb qui inicia una aventura. Ella ha de marxar a l’Àfrica i confia en Jong-su perquè tingui cura del seu petit apartament i d’un gat que el noi no arriba a veure mai. Fins i tot es pregunta si el felí no deu ser tan imaginari com la taronja que la Hae-mi, aprenent de mim, un dia pelava davant seu per exemplificar què aprenia a classe.

La Hae-mi torna de l’Àfrica acompanyada d’en Ben, aquest enigmàtic nou-ric que fascina la noia. Un dia visiten en Jong-su a casa seva. Després d’una vetllada al capvespre plena de jazz, alcohol i marihuana, en la qual Lee ens submergeix amb eltempoadient, en Ben li confessa a en Jong-su que li agrada cremar hivernacles. Que sempre hi ha algun hivernacle a punt per ser incendiat. I que té previst clavar-li foc a un molt a prop seu. El protagonista no tarda a obsessionar-se amb la integritat dels hivernacles de la zona, alhora que no aconsegueix localitzar la Hae-mi...

El director coreà Lee Chang-dong va donar-se a conèixer dins d’aquell boom de cinema asiàtic que vam viure amb el canvi de segle. Amb poques pel·lícules ( Oasis, Poetr y, Secret sunshine...) i una insòlita carrera com a polític (va ser ministre de Cultura del seu país), Lee s’ha consolidat com un dels cineastes més potents del panorama actual. I Burning el confirma com un dels millors directors de drama del cinema contemporani.

Aquí parteix d’una història curta de Haruki Murakami, Graners en flames, d’on pren la inquietant idea central d’aquest home ric que confessa la seva afició al crim al jove que està enamorat de la seva xicota. Lee desplega a foc lent aquest drama amb rerefons de thriller i n’enriqueix la història a partir de subratllar-ne el conflicte de classes i donar més importància al fet literari.

Llegir el món

El protagonista encara no ha debutat com a escriptor per dues raons. Una rau en uns orígens humils que li dificulten dedicar-se a aquesta tasca. La segona, ens mostra la pel·lícula, tindria a veure amb la seva incapacitat per llegir el món i les persones que hi habiten, sobretot des de la metàfora. En Ben, que presenta aquella amoralitat privilegiada pròpia dels personatges de Patricia Highsmith, sembla voler despertar el noi en aquest sentit. Cap al final del film, després de mostrar-nos per primer cop de manera fugaç el personatge davant d’una màquina d’escriure, el director canvia el punt de vista. Així accentua la ambigüitat narrativa i moral de la resolució i del fet que en Jong-su esdevingui, per fi, escriptor.