La cura del bienestar

157 MIN. Estats Units (2017)

La cura del bienestar

Direcció: Gore Verbinski

Guió: Gore Verbinski i Justin Haythe

Amb: Dane DeHaan, Jason Isaacs, Mia Goth, Susanne Wuest, Celia Imrie, Lisa Banes i Adrian Schiller

Critica de cinema
Toni Vall

La cura del bienestar

Del visionari director Gore Verbinski”, he llegit a la publicitat de La cura del bienestar. És una frase promocional recurrent i repetitiva a la qual no s’ha de donar més importància, però no puc evitar preguntar-me on coi deu amagar Gore Verbisnki el seu afany visionari. ¿En quin moment de la seva carrera s’ha manifestat exactament? ¿En el remake de The ring potser? ¿En la infame The Mexican? En l’esgotadora El genet solitari? ¿La saga Pirates del Carib és un cim del cinema visionari? Potser L'home del tempsi Rango tenen espurnes de genialitat, però en cap cas el seu creador mereix una etiqueta tan ditiràmbica. És ben cert que la seva última obra posseeix una personalitat molt més marcada que la resta de films mencionats i una intencionalitat autoral innegable, multiplicada per cinquanta respecte a tota la seva obra anterior.

La cura del bienestar pot ser fàcilment llegida com un pastitx d’influxos, des del modern cinema de terror oriental, passant per la marca visual de la ciència-ficció europea i la preocupació psicològica de Lynch i el primer Cronenberg. És estranya, marciana i malsana, busseja per aigües de prometedor misteri i crea imatges d’impacte però s’empatolla i s’embarbussa en un metratge exageradíssim i del tot injustificat per concloure de manera un pèl simplista i sense excessiu convenciment. S’intueix ambició i lloable afany investigador però, llàstima, es visualitza buidor i grandiloqüència. Això de visionari ho deixarem per més endavant.