El cinema cristià és un bon negoci

Hollywood i les religions han mantingut una relació complicada, però des de la dècada passada el cristianisme ha trobat un lloc en la indústria i s’ha anat fixant una tendència que ofereix films pensats per a una audiència militant. Sovintegen les històries inspiracionals de redempció i conversió, en les quals sovint es barregen la fe i l’autoajuda, però també hi podem trobar escenificacions del poder transformador de la pregària o narracions apocalíptiques. De fons, acostuma a representar-se una atmosfera d’intolerància cap a les persones creients.

L’abaratiment dels costos de filmació ha afavorit aquest fenomen. L’any 2003 el pastor associat d’una església va fundar una productora per realitzar una pel·lícula rodada i editada digitalment. Flywheel estava finançada amb els donatius dels fidels, va ser feta per voluntaris... i va vendre centenars de milers de còpies en suport DVD. El mateix any, La pasión de Cristo va vendre entrades per valor de més de 600 milions de dòlars. Tots dos fenòmens semblaven irrepetibles, però el pastor-cineasta de Flywheel ha dirigit i interpretat nous èxits finançats per la productora de la seva parròquia, Sherwood Pictures. Facing the giants va costar 100.000 dòlars i va recaptar més de 10 milions. S’hi explicava la història d’un equip de futbol americà que comença a guanyar quan integra l’oració als seus entrenaments.

En gran manera, els films cristians es mouen a través d’uns canals de distribució, festivals i circuits de premis propis. També tenen les seves estrelles mediàtiques, com els antics ídols televisius Kirk Cameron (ídol d’adolescents als anys de Los problemas crecen, va afirmar que els huracans són missatges de Déu) i Kevin Sorbo (protagonista d’Hércules, creu que “Jesucrist hauria votat Trump”). Però les oportunitats de negoci que pot generar no han passat desapercebudes als grans estudis de Hollywood. Un western postapocalíptic, El llibre d’Eli, va evidenciar els riscos d’invertir en superproduccions explícitament religioses. El model de Sherwood Pictures semblava més fructífer: obres de pressupost modest dirigides a un nínxol de públic. Una altra productora especialitzada, Pure Flix, va trobar el seu gran èxit amb God’s not dead : va costar 2 milions, va recaptar-ne més de 60 i ha generat dues seqüeles. L’acció se situa en una universitat. Un professor rabiosament ateu manté debats amb un alumne que defensa el creacionisme i qüestiona la teoria de l’evolució. L’acadèmic és derrotat i castigat amb un atropellament mortal.

L’estudi MGM va adquirir el segell especialitzat Lightworkers Media, a través del qual ha impulsat Son of God i el recent remake de Ben Hur. La multinacional Sony ha impulsat una marca especialitzada en ficcions cristianes:Affirm Films. Un dels títols del seu catàleg va estrenar-se a les pantalles catalanes. Es tractava de Ressuscitat, un thriller sobre la mort de Crist amb vocació d’arribar a una audiència àmplia. Altres projectes d’Affirm Films tenen un aspecte més friqui. The remaining, per exemple, pren la forma d’un terror fílmic de baixíssim pressupost. S’hi tracta una fascinació recurrent en diversos credos del cristianisme estatunidenc: el rapte previ a la fi del món. Els bons creients ascendeixen al cel, mentre que els que queden enrere han d’afrontar un seguit de catàstrofes. Aquesta iconografia ha inspirat un bestseller literari, Left behind, que ha generat desenes de continuacions i cinc adaptacions cinematogràfiques. L’última, Vanished: left behind - next generation, és una pel·lícula d’adolescents postapocalíptica coproduïda per un excandidat republicà a la presidència dels Estats Units. No hi falta l’adveniment d’un anticrist nascut a l’Europa de l’Est i que ocupa el càrrec de secretari general de l’ONU, en una pintoresca barreja de mil·lenarisme, por respecte al comunista i fòbia a la multilateralitat.

Cristianisme ‘hipster’

Els últims mesos han arribat als cinemes estatals dues christian movies. La cabaña, una història de superació del dol a través de la intervenció divina, amalgama el cristianisme amb el pensament positiu i la cultura hipster. Al film, la Santíssima Trinitat ofereix tallers d’artesania i dinars suculents a l’abatut protagonista. Si altres obres projecten una certa agressivitat pròpia d’una Intereconomía a l’americana, La cabaña alterna les situacions tètriques amb un bonrotllisme d’anunci d’Estrella Damm. Ara arriba el torn d’ El caso de Cristo, un drama real sobre els problemes d’un periodista ofès perquè la seva muller ha abraçat la fe. Decidit a convèncer-la mitjançant raonaments i proves, el protagonista es documenta sobre la resurrecció de Jesucrist fins que acaba convençut de la veracitat dels evangelis.