La Jenny, la metge protagonista de La chica desconocida, és una heroïna típica del cinema dels Dardenne. Un vespre a la seva consulta, la doctora decideix no contestar el timbre que sona fora d'hores. L'endemà s'assabenta que al barri ha aparegut el cadàver d'una noia desconeguda. I que abans de morir, la dona va trucar a la seva porta. Com les protagonistes de Dos dies, una nit o Rosetta, la Jenny emprèn una odissea personal i obstinada per aconseguir un objectiu que li restableixi la dignitat perduda. En aquest cas descobrir la identitat de la morta anònima i garantir-li un enterrament com cal.
El punt de partida de La chica desconocida esdevé una clara metonímia d'aquesta Europa que no respon a la trucada de socors dels refugiats. Però, com també és habitual en la filmografia dels belgues, la pel·lícula no apel·la a la responsabilitat de les altes institucions o autoritats sinó a la dels ciutadans normals i corrents. El misteri que envolta la mort de la noia atorga al film cert aire de thriller. Tanmateix, l'estructura procedimental un pèl desmanegada no acaba de donar cos a la recerca de la protagonista, que té més de viacrucis moral que d'investigació policíaca. Un dels grans mèrits dels Dardenne ha sigut sempre com plantegen reptes ètics d'una forma sòbria i alhora clara i directa. A La chica desconocida, en canvi, se'ls escapa un cert to sermonejant fins ara insòlit. No només perquè la protagonista de vegades confon culpa amb responsabilitat, sinó també per la insistència a aconseguir confessions inculpatòries dels secundaris.
