La busca de la felicidad

101 MIN. Regne Unit (2018)

La búsqueda de la felicidad

Direcció: Dominic Savage

Guió: Dominic Savage

Amb: Gemma Arterton, Dominic Cooper, Jalil Lespert i Marthe Keller

Crítica de cinema
Gerard Casau

'La búsqueda de la felicidad', el buit existencial en el rostre de Gemma Arterton

Si coneixes el cinema d’Antonioni, o has vist el cicle de pel·lícules que Rossellini va rodar amb Ingrid Bergman, és possible que identifiquis el malestar de la Tara, la protagonista de La búsqueda de la felicidad, abans fins i tot que ella s’atreveixi a pronunciar-lo en veu alta: no és feliç, ras i curt. Es tracta d’una veritat difícil d’admetre, ja que en teoria el destí l’ha somrigut amb dos fills preciosos i un marit prou ben posicionat professionalment perquè ella no hagi de treballar. Però ¿és això tot el que la vida li pot oferir? L’angoixa la corseca, i l’afecte que el seu entorn diposita en ella amenaça d’esclafar-la.

Gemma Arterton, a qui el cinema ha intentat encapsular en rols cosificadors i dependents d’una mirada masculina (fins i tot quan va encarnar una variant d’Emma Bovary a Primavera a Normandia), lluita a La búsqueda de la felicidad per trobar l’espai personal dins el pla. Un procés en què troba la complicitat del director Dominic Savage, que centra l’atenció en el rostre de l’actriu perquè mostri els moviments tectònics que es produeixen sota la pell de la Tara: des del rebuig que li genera la seva família fins a l’estranyesa alliberadora de fer realitat el seu desig de deixar-ho tot enrere, passant per la culpa que li genera la seva pròpia insatisfacció i el buit que no marxa per més que canviï els afores residencials de Londres per un París idealitzat.