El aviso

90 MIN. Espanya (2018)

El aviso

Direcció: Daniel Calparsoro

Guió: Chris Sparling

Amb: Raúl Arévalo, Aura Garrido, Belén Cuesta, Hugo Arbués

Crítica de cinema
Gerard Casau

‘El aviso’, thriller parafantàstic amb Raúl Arévalo

La novel·la de Paul PenEl aviso s’obre amb tres cites: la primera surt de Retorn al futur 2; la segona pertany a l’artista M.C. Escher; i la tercera prové d’una cançó de Dover. Curiosa barreja per a un thriller parafantàstic que pivota entre dos personatges separats en el temps: un nen que rep un avís anònim sobre la data de la seva mort, i un home que veu com el seu millor amic és tirotejat en una gasolinera, i acaba descobrint un estrany i cíclic patró de matances que han envoltat aquella mateixa localització durant aproximadament un segle, com si fos un punt d’etern retorn per a la crònica negra.

Al cinema, aquest personatge té la mirada intensament obcecada de Raúl Arévalo, en la pell d’un esquizofrènic que necessita escoltar krautrock per endreçar els seus pensaments sobre una teoria tragicotemporal. No cal dir que el protagonista té serioses dificultats per convèncer de les seves disquisicions els del seu voltant. Gairebé tantes com el director Daniel Calparsoro per arrossegar l’espectador amb un relat de predestinació i sacrifici que necessitaria una gran volada lírica (o esbojarrada), però que topa amb una posada en escena que delimita els enquadraments segons les necessitats del product placement; cega a les accions que haurien de tensar el pla, i sorda a uns diàlegs que només Aura Garrido aconsegueix mastegar amb certa convicció dramàtica.