Viudas

128 MIN. Estats Units (2017)

Viudas

Direcció: Steve McQueen

Guió: Gillian Flynn, S. McQueen

Amb: Viola Davis, Michelle Rodriguez, Elizabeth Debicki, Colin Farrell, Liam Neeson

Crítica de cinema
Manu Yáñez

'Viudas', contrautopia femenina, proletària i multicultural

Viudas, la nova pel·lícula del videoartista britànic esdevingut cineasta Steve McQueen, proposa un curiós viatge en el temps. D’una banda, som davant l’adaptació a la gran pantalla d’una sèrie de televisió anglesa de 1983, on l’actriu i guionista Lynda La Plante va imaginar l’odissea d’un grup de dones que s’embarcaven en un robatori amb l’objectiu de pagar el deute deixat pels seus marits, morts en un cop criminal fallit. D’altra banda, resulta força evident que a McQueen –que havia abordat el terrorisme de l’IRA a Hunger i el drama afroamericà a 12 anys d'esclavitud– li interessa la dimensió contemporània d’una història que exalça l’empoderament femení i denuncia la corrupció, el nepotisme i l’avarícia imperants a l’Amèrica de Trump. Per tancar el cercle històric, el film reclama l’herència del Nou Hollywood del anys 70, reivindicant la força política del thriller de gran pressupost tot picant l’ullet al William Friedkin de French connection, al Francis Ford Coppola de La conversa i al Sidney Lumet de Network o El príncep de la ciutat.

Sobre una trama alegrement inversemblant, Viudas combina la brutalitat seca i alhora estilitzada del cinema de Martin Scorsese amb uns diàlegs tocats per una grandiloqüència afectada, com si McQueen i la seva coguionista Gillian Flynn (autora del best sellerPerduda) volguessin condensar en un parell d’hores l’afilada radiografia social de la sèrie The Wire, però oblidessin que les grans virtuts de l’univers creat per David Simon raïen en el realisme dels diàlegs i en el verisme de les situacions i els personatges. Tanmateix, cal destacar l’ambició d’una pel·lícula que aconsegueix amanir la seva contra-utopia americana (femenina, proletària i multicultural) amb un nervi emocional que emana de la imponent presència de Viola Davis (Criades i senyores, Fences) una actriu que ha fet de la seva enteresa lacrimògena un vibrant himne a la resiliència.