Els superherois de la Marvel tenen vida més enllà de l’imperi controlat per Disney. 'Venom' inicia un nou univers expandit, posat en marxa per Sony, que també unirà les aventures d’un seguit de personatges sorgits de les vinyetes de la companyia de Stan Lee. El film de Ruben Fleischer, envoltat de polèmica per la seva controvertida gènesi (per motius comercials va passar de ser una pel·lícula per a més grans de 18 anys a una per a més grans de 13), és un 'blockbuster' irregular en què es nota la tisora de la sala de muntatge i en què predominen els 'deus ex machina' delirants. Tanmateix, presenta un munt de petits encerts que el converteixen en un entreteniment refrescant de cervesa i crispetes.
'Venom', un ésser alienígena que utilitza els cossos dels humans per sobreviure a la Terra i reconegut rival de Spiderman, es converteix aquí en un antiheroi amb història pròpia. L’encarregat de posar-li cara és Tom Hardy, que abandona els seus papers obscurs i torturats en favor d’un personatge maldestre i sorneguer. Un altre punt d’interès són els passatges de terror inserits al relat, un fet poc habitual a l’univers fílmic de la Marvel. Els aficionats sabran detectar cites a 'L'oculti' i 'La invasió dels ultracossos', dos clàssics que unien ciència-ficció i horror. 'Venom' s’escapa del cànon actual del gènere superheroic, i això fa que guanyi en interès malgrat les seves evidents mancances.
