Valerian y la ciudad de los mil planetas

137 MIN. França (2017)

Valerian i la ciutat dels mil planetes

Direcció: Luc Besson

Guió: Luc Besson

Amb: Dane DeHaan, Cara Delevingne i Clive Owen

Crítica de cinema
Gerard Casau

'Valerian i la ciutat dels mil planetes', ciència-ficció i 'brilli brilli'

Té tot el sentit del món que Luc Besson hagi volgut obrir la seva última pel·lícula al ritme de la Space Oddity de David Bowie. Utilitzada per ambientar la transformació d'una estació espacial en un colossal punt de trobada per a habitants de tota la galàxia, la cançó telegrafia les intencions del director: Valerian i la ciutat dels mil planetes és una “raresa espacial”, un capritx que celebra la saga de còmics escrita per Pierre Christin i dibuixada per Jean-Claude Mezières, i que explica les aventures dels agents espaciotemporals Valerian i Laureline.

Segurament Besson considerava que Valerian mereixia ser reconegut internacionalment com alguna cosa més que aquell tebeo europeu d'on Star Wars va furtar un parell d'idees, i es decidí a produir independentment una space opera multimilionària que consolidés l'obra de Christin i Mezières en l'imaginari popular. El film s'ho juga tot a un tour per fastuosos escenaris d'exotisme marcià, aplicant una filosofia del brilli-brilli que no es correspon necessàriament amb el traç del còmic. Però en aquests temps de mesura corporativa, debatre si l'estètica de Valerian és de bon gust o mal gust ja suposa tot un estímul.