Tully

94 MIN. Estats Units (2018)

Tully

Direcció: Jason Reitman

Guió: Diablo Cody

Amb: Charlize Theron, Mackenzie Davis, Mark Duplass, Emily Haine, Ron Livingston, Elaine Tan, Maddie Dixon-Poirier, Lia Frankland

Cr
Martina Beato

'Tully', una reflexió sobre la maternitat i els càstigs de l'edat

A Jason Reitman li agrada fer metàfores al voltant de la identitat i la soledat de l'home en la societat contemporània. Però quan col·labora amb Diablo Cody les pel·lícules queden impregnades de la poderosa personalitat de la guionista. 'Tully', el seu tercer treball junts, suposa també la fi d'una trilogia sobre la maduresa que es va iniciar amb 'Juno' (2007), la història d'una nena obsessionada amb créixer massa ràpid, va continuar amb 'Young adult' (2011), justament el contrari, una jove de trenta-i-tants incapaç d'assumir que havia deixat de ser la reina del ball, i ara culmina amb 'Tully', on una mare de família certifica que el desencant vital passa per tenir una vida saturada d'obligacions en què es deixa de tenir consciència d'un mateix.

Cody i Reitman componen un mecanisme en un principi còmic a l'hora de parlar de la maternitat com un espai de caos, de rutines trastornades en les quals es perd el cap, de llargues nits sense dormir i de la sensació que s'habita en una nebulosa permanent. Però, en realitat, la pel·lícula va desvelant progressivament la seva veritable naturalesa, molt més dura del que podria semblar a primera vista, sobretot a l'hora de parlar de temes tan delicats com la depressió postpart i, de passada, de la crisi dels quaranta.

En realitat, 'Tully' reflexiona al voltant de la pèrdua d'identitat, de l'adeu definitiu a aquella persona que vam ser en el passat. Per això la protagonista, la Marlo (una entregada Charlize Theron en el que probablement és el paper més complex de tota la seva carrera), establirà un diàleg a mode de contraposició amb la jove mainadera que l'ajudarà a les nits, la Tully (Mackenzie Davis), i que es convertirà en el seu mirall juvenil, una noia plena de vitalitat i energia, despreocupada i amb un físic que encara no ha patit els càstigs de l'edat.

El guió inclou una trampa, un gir final que t'obliga a repensar tot el que has vist. Però és una manipulació que té un significat molt precís i que, en comptes de restar contundència a la pel·lícula, la dota d'una profunditat terriblement dolorosa i punyent.