‘Trinta lumes’, espiritisme fílmic a la serra d’O Courel
A la serra d’O Courel, just enmig de Galícia, el temps sembla que no existeixi: el passat, el present i el futur s’enroquen com si fossin una pinya, no hi ha diferencia entre la vida i la mort, i els nens i els fantasmes són tots una sola entitat. O Courel és un lloc exclòs del món actual, de les presses i de la voracitat, i també l’escenari de Trinta lumes, el debut en llarg de la muntadora gallega establerta a Barcelona Diana Toucedo. És un projecte parit al llarg de sis anys que ara arriba a les nostres pantalles, just un any després del seu èxit a la Berlinale del 2018 i de circular per diversos festivals del mapa estatal.
Les lumes del títol evoquen les llars de foc de la zona, és a dir, les trenta cases on encara hi habita una família amb nens o nenes, i són símbols, en tot cas, de la resistència o supervivència d’un territori en lluita silenciosa, gairebé mística, contra la despoblació i contra la pèrdua d’una memòria compartida entre els vius i els difunts. Toucedo fila aquestes idees i sensacions proposant un elegant objecte híbrid suma de la mirada documental i d’algunes convencions del gènere fantàstic, que segueix una nena mèdium de 12 anys amb la intenció de submergir-nos en una experiència que de vegades s’assembla a una sessió d’espiritisme fílmic, en la seva voluntat d’invocar els morts i de fer-los dialogar amb l’espectador.
