The disaster artist

98 MIN. Estats Units (2017)

The disaster artist

Direcció: James Franco

Guió: Scott Neustadter, Michael H. Weber

Amb: James Franco, Dave Franco, Alison Brie i Seth Rogen

Crítica de cinema
Gerard Casau

'The disaster artist', el rodatge d'un dels pitjors films de la història

Amb un peu a l'estrellat i l'altre a la bohèmia, James Franco ha cultivat una (sorprenentment prolífica) filmografia com a director, centrada a traduir per a la pantalla els referents de la literatura estatunidenca. Paradoxalment, el seu primer èxit ha arribat a través d'una matèria primera molt menys normativa: The disaster artist és la crònica del rodatge de The room, considerada una de les pitjors pel·lícules de la història.


Estrenada en un parell de cinemes de Los Angeles el 2003, el boca-orella va congregar una petita legió de fidels que a poc a poc van convertir The room en un fenomen imprevist, just abans que internet i els 'hypes' virals desnaturalitzessin el terme 'obra de culte'. Però a diferència d'altres calamitats cinematogràfiques, la pel·lícula no es caracteritza per la precarietat amateur. Més aviat és producte de l'alienat ego del seu autor, Tommy Wiseau (director, guionista, productor i protagonista), que dilapida un pressupost raonable amb un cúmul de decisions incomprensibles que configuren una intensa peça d'art brut, singular precisament perquè a cap persona assenyada se li acudiria escriure-la, rodar-la i interpretar-la com ho fa Wiseau: recreant en estudi localitzacions tan prosaiques com el terrat d'un edifici, eternitzant unes escenes eròtiques destrempants i forçant reaccions dramàtiques fora de lloc.

Celebrar els accidents

De la mateixa manera que The room és inconscient de la seva raresa, la mirada de The disaster artist és qualsevol cosa menys sarcàstica. Potser perquè les seves habilitats darrere la càmera han sigut repetidament qüestionades, James Franco sembla genuïnament captivat per Tommy Wiseau, a qui retrata (i encarna) com una figura mítica: no escodrinya els orígens del seu accent descaradament centreeuropeu (tot i que Wiseau afirma ser oriünd de Nova Orleans), ni tampoc les raons de la fortuna que li permet finançar el projecte fílmic, sinó que gaudeix paladejant els misteris que engrandeixen l'aura bigger than life del personatge. L'única certesa que posa de manifest és que The room sorgeix com a reacció al rebuig per part de Hollywood; un film que Wiseau concep a la seva mida al costat del seu amic/deixeble Greg Sestero, interpretat a la ficció per Dave Franco. Això fa de The disaster artist tot un bromance fraternal, emocionant per l'elèctrica complicitat que tenen en pantalla els germans, que converteix en gags fulgurants les desfetes d'una producció delirant i celebra –amb un optimisme equiparable al Tim Burton d'Ed Wood– aquell art accidentat, que brota a causa de (i no malgrat) les seves mancances.