Suburbicon

104 MIN. Estats Units (2017)

Suburbicon

Direcció: George Clooney

Guió: Joel Coen, Ethan Coen, George Clooney, Grant Heslov

Amb: Matt Damon, Julianne Moore, Noah Jupe, Oscar Isaac

Crítica de cinema
Gerard Casau

'Suburbicon', hipocresia i racisme segons George Clooney

Un dels plaers predilectes dels cinèfils (particularment, dels europeus) és veure com els estatunidencs són retratats com a salvatges ineptes. Afortunadament, no falten els cineastes americans disposats a l'autoretrat farcit de bilis. L'últim a sumar-se a aquesta llarga tradició és George Clooney, que a 'Suburbicon', la seva sisena pel·lícula com a director, es proposa estripar el vel idíl·lic de l'Amèrica de la dècada dels anys 50.

L'autor és perfectament conscient que es dirigeix a un públic acostumat a llegir entre línies; per això, la sàtira comença fins i tot abans que ell disposi cap element explícitament crític: el pròleg del film, que anima un pamflet promocional del suburbi on transcorrerà l'acció, ja és rebut amb escepticisme, potser perquè la nostra mirada tendeix a desconfiar del somriure perfecte de les il·lustracions a l'estil Norman Rockwell, sobretot quan aquestes il·lustracions expliquen amb orgull que la zona acull famílies molt diverses, però (sorpresa!) sempre blanques com la neu. No és estrany, doncs, que el veïnat quedi pertorbat amb l'arribada d'una família negra, que desperta la ira reaccionaria i racista de la gent de bé, convertida en turba de la nit al dia.

Lletjor americana

A 'Suburbicon', Clooney i el seu col·laborador habitual Grant Heslov s'han inspirat en el cas del primer matrimoni afroamericà que es va instal·lar en un suburbi, la presència del qual va provocar incidents molt similars als que es veuen a la pel·lícula. En paral·lel, Clooney i Heslov també han volgut recuperar un guió inèdit dels germans Coen, que explica com un home conspira amb la seva cunyada (i amant) per assassinar la seva dona i cobrar l'assegurança de vida. Un pla que acaba de manera tan desastrosa com el fals segrest de Fargo.

La convivència entre aquestes dues línies argumentals no és del tot harmònica, i la qüestió racial sovint queda com un teló de fons eclipsat per les intrigues dels personatges de Matt Damon i Julianne Moore, a mesura que aquests revelen la seva misèria moral davant els únics ulls innocents de la funció: els de l'estupefacte fill de Damon, inesperat guardià de la veritat a la família.

Amb una il·luminació heretada del Technicolor, que actua com a raigs X de la podridura de les criatures que pul·lulen pel relat, l'evident voluntat corrosiva de 'Suburbicon' gairebé no deixa marge per a la sorpresa, com a mínim fins que la irrupció d'un Oscar Isaac amb somriure de hiena propulsa una escalada sangonosa. És només en la ressaca d'aquest clímax forassenyat que Clooney aconsegueix enllaçar les qüestions de la hipocresia i el racisme i projectar-les cap a un present on, com succeeix a la pel·lícula, els Estats Units s'entesten a buscar raons peregrines per culpar els altres de la violència que ells han provocat.