Spike Lee combat amb humor el racisme organitzat a 'Infiltrado en el KKKlan'

El punt de partida de la nova pel·lícula de Spike Lee resulta tan delirant que només es podia encarar des de la comèdia. 'Infiltrado en el KKKlan' s'inspira en la figura de Ron Stallworth, un afroamericà que, en plena lluita pels drets civils als anys 60, s'apunta a la policia de Colorado Springs. No només és l'únic guripa negre del cos. A sobre, decideix infiltrar-se en el Ku Klux Klan. I com s'ho fa? Stallworth imita la veu d'un paio blanc quan truca a la secció local del grup supremacista per fer-se'n membre. I un cop els ha convençut, hi envia el Flip, un col·lega (jueu), a continuar en persona amb el joc.

Spike Lee subverteix així una rutina que formava part de la indústria de l'espectacle als Estats Units fins no fa tant, com ell mateix denunciava a 'Bamboozled': la de l'actor blanc que es feia passar per negre com a manera de convertir en entreteniment l'estigmatització racial. Aquí és un jove afroamericà qui arriba al cor del KKK a partir de la seva impecable imitació de la veu i l'actitud d'un blanc racista. En aquest sentit, la primera conversa per telèfon resulta impagable com a peça còmica amb rerefons polític. Lee manté aquest to un punt humorístic fins que l'operació d'espionatge es posa en marxa i el KKK deixa de ser un acudit per convertir-se en un perill.

En la segona part, el film es mou més en el terreny del 'thriller' i no sempre manté el bon pols de la primera. Però també ofereix una de les seves millors seqüències. Lee intercala la parafernàlia del ritual amb què el KKK incorpora nous membres amb el testimoni al voltant d'un brutal linxament racista que narra un veterà militant a qui dona vida l'icònic Harry Belafonte. Mentre el relat oral de Belafonte corprèn la seva audiència dins i fora de la pantalla, els supremacistes clouen l'acte veient 'El naixement d'una nació'. Lee proposa una dialèctica al voltant de la memòria històrica als Estats Units que apunta en aquest cas al cor mateix de Hollywood, a una manera d'entendre el cinema com a gran esdeveniment popular forjador de relats nacionals que es va institucionalitzar amb aquest film racista de D.W. Griffith.

Paradoxalment, 'Infiltrado en el KKKlan' deu ser el títol menys antisistema de Spike Lee. Al cap i a la fi, l'heroi és un policia afroamericà que lluita contra el Klan i s'enamora d'una activista pels drets civils. Més divertida que rabiosa, més conciliadora que hostil, la pel·lícula guarda l'últim cartutx per al final. Quan tot sembla encaminar-se cap a un desenllaç més o menys feliç i complaent, el director recorda el sentiment d'amenaça que segueixen compartint tots els afroamericans i enllaça amb l'actualitat a través d'unes imatges d'arxiu recents que se't claven fins al cor. La lluita continua...