Si bé el subtítol d’aquest nou 'reboot' de Spiderman fa referència al tradicional ball anual dels instituts nord-americans, també amaga un segon significat simbòlic claríssim: l’home aranya ha hagut de tornar a casa, al bressol de la Marvel i al seu univers expandit, per recuperar el ganxo i la 'joie de vivre' superheroica. És de justícia reconèixer que l’anterior saga, 'The amazing Spider-man', no era del tot fallida –sobretot la segona entrega, que posseïa un dels papers femenins més potents de la història del gènere, la Gwen Stacy d’Emma Stone–, però és ara quan el personatge pot emmirallar-se en la millor pel·lícula que s’ha fet sobre ell: l’'Spider-man 2' de Sam Raimi, que, tretze anys després de la seva estrena, encara manté el tipus com una de les millors cintes de superherois modernes.
Com s’ho han fet a Marvel Studios per recuperar el carisma? Doncs, vistos els resultats, prenent una decisió intel·ligent: han convertit l’heroi aràcnid en un adolescent de quinze anys. Un noi 'geek' –un excel·lent Tom Holland– amb amics encara més desclassats, que ha de fer front al dia a dia dur de l’institut i a la seva vida paral·lela com a superheroi. En molts trams, 'Spider-man: Homecoming' és un film clàssic de joves amb acné i clar regust dels anys 80: sonen cançons d'A Flock Of Seagulls i The Beat, se celebra un ball de graduació i es fa servir la càmera lenta quan apareix l’interès romàntic del protagonista. Ara bé, que ningú s’equivoqui, més enllà del seu captivador embolcall adolescent, la cinta de Jon Watts també funciona com una trepidant muntanya russa d’acció. Hi ha dos 'set pieces' de salvament de civils al més pur estil del primer Superman (molta atenció a l’escena al ferri de Staten Island), que són una absoluta meravella de planificació i de posada en escena.
Mostres de personalitat
Com si es tractés del vell sistema d’estudis de Hollywood, la Marvel, combinant col·laboradors habituals amb talent emergent que aporta frescor al món del 'blockbuster', ha sigut capaç d’assolir un nivell de qualitat òptim present a la gran majoria de les seves produccions. Això sí, dins d’aquesta marca de fàbrica, que, tot sigui dit, a vegades estandarditza el producte, 'Spider-Man: Homecoming' ofereix detalls de collita pròpia força interessants. Aquí en teniu tres: els seus primers deu minuts, en què es fa un repàs hilarant a 'Capità Amèrica: Civil war'; la ràpida presentació dels orígens del dolent interpretat per Michael Keaton, i la idea enverinada de com la vida d’un adolescent es pot convertir en una pel·lícula de terror.
