En cuerpo y alma

116 MIN. Hongria (2017)

En cuerpo y alma

Direcció: Ildikó Enyedi

Guió: Ildikó Enyedi

Amb: Morcsányi Géza, Alexandra Borbély, Ervin Nagy, Pál Mácsai, Júlia Nyakó

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

Somnis d’amor a ‘En cuerpo y alma’

¿Una afinitat espiritual entre dues persones que gairebé no es coneixen garanteix una relació plaent entre elles? Aquest és el punt de partida d’En cuerpo y alma, la inesperada guanyadora de l’Os d’Or a l’última edició del Festival de Berlín. Els protagonistes són dos solitaris, un directiu veterà amb un braç paralitzat i una doctora novella amb dificultats per socialitzar-se, que treballen en un escorxador i un dia descobreixen que somien el mateix. Mentre dormen, tots dos es veuen com els respectius membres d’una parella de cérvols en procés d’acostar-se l’un a l’altre. Però, malgrat el que pensessin els surrealistes, no n’hi ha prou que els somnis t’assenyalin l’amor. Així, la directora Ildikó Enyedi ressegueix la falta de sincronia entre dues persones que no aconsegueixen materialitzar la seva atracció onírica. I de passada explora amb molt de tacte i des d’un punt de vista femení un tipus de caràcter tradicionalment masculí, el de la persona superdotada amb algun trastorn obsessivocompulsiu i sense habilitats afectives. En un insòlit aiguabarreig de tons, En cuerpo y alma integra un argument habitual en el cinema indie nord-americà, el despertar emocional d’un personatge retret, en un context àrid i depriment propi de les cinematografies de l’Europa de l’Est, per convertir-se en una de les pel·lícules romàntiques més originals de la temporada.