'Sicario: el día del soldado', on la sang ho esquitxa tot

A Sicario, Denis Villeneuve va filmar el cruent cercle de violència a la frontera entre els Estats Units i Mèxic sota els paràmetres del thriller atmosfèric. Era un treball que intentava transcendir el gènere a partir d’un plantejament de l’acció més orquestral que no pas pirotècnic, i aquesta manera de relatar el modus faciendi fronterer també és present a Sicario: el día del soldado, la seqüela de l’italià Stefano Sollima. Conegut per retratar la sang freda i la foscor de la màfia en sèries com Gomorra, Sollima és una gran elecció per posar en imatges el nou guió de Taylor Sheridan, perquè on Villeneuve hi veia un ambient on els mecanismes de la corrupció responien a una certa lògica de bons i dolents, Sollima mostra un escenari encara més al·lucinat on la sang ho esquitxa tot.

Com l’altra pel·lícula, El día del soldado acaba fixant-se en un personatge, aquí el de Benicio del Toro (un advocat-mercenari que col·labora amb la DEA), però aquesta figura a priori protagonista en realitat funciona com a vehicle d’un relat potser massa enrevessat, perquè obre moltes trames paral·leles (una amenaça terrorista, el negoci dels clandestins, el segrest de la filla d’un narcotraficant) que no pretén tancar. El laberint narratiu, amb tot, és una gran metàfora de la brutícia moral endèmica d’aquest conflicte. Un lloc d’on no es pot sortir indemne.