Els últims temps hem assistit a un revival de pel·lícules en què els russos s'han tornat a convertir en els malvats de la funció, una mena de retorn a les pel·lícules sobre la Guerra Freda però des d'una perspectiva actual. La forma del agua, Atòmica o Gorrión rojo recuperaven la tradició del cine i la literatura d'espies dels anys 80 i el Teló d'Acer. Ara, Siberia, amb el seu acostament a les màfies russes i el seu to plomís, s'inscriu també en aquesta nòmina de títols que utilitzen una trama contemporània per seguir reobrint velles ferides.
El director Matthew M. Ross compon un thriller sense gaire pirotècnia i amb un esquema narratiu d'allò més senzill: un americà que s'interna en el submón del tràfic de diamants i que troba pel camí una jove amb qui mantindrà una intensa relació amorosa. Llàstima que cap de les dues històries adquireixi un pes específic a la pantalla, malgrat les clares intencions del cineasta de compondre amb aquest material una pel·lícula que s'allunyi dels estàndards de Hollywood: amb prou feines hi ha acció, ni tirotejos, ni persecucions, tot transcorre en una espècie de llarga espera tensa, i hi trobem més escenes de sexe del que és habitual. Keanu Reeves torna a demostrar que les seves limitacions com a actor no són incompatibles amb el seu ull per detectar bon material (la seva última gran troballa, John Wick), tot i que aquí finalment res hagi acabat de quallar gaire bé.
